Així serà la Superlliga europea, la competició on Bartomeu ha volgut deixar la seva empremta

Barcelona

En un dels seus últims cops de cua, l’expresident del Barça, Josep Maria Bartomeu, va anunciar en la seva roda de premsa d’acomiadament que havia “aprovat els requeriments per jugar una Superlliga europea”. Fins ara, l’existència d’aquest projecte s’havia mantingut latent, tot i que fa temps que es coneix la intenció dels grans clubs europeus de reinventar la màxima competició continental.

Aquesta Superlliga podria entrar en vigor el 2022 i comptaria amb un màxim de 18 equips, tot i que les darreres informacions apunten que en podrien ser dos menys. Ho ha explicat aquest matí al “Què t’hi Jugues” el periodista Joaquín Maroto, on ha intentat aportar llum a un assumpte que encara presenta molts clarobscurs. L’anunci de Bartomeu, de fet, ha molestat a les altes esferes del futbol europeu per la seva falta de discreció i cautela.

Els equips integrants d’aquesta nova competició disputarien 32 partits, una lliga amb anada i tornada, que es jugarien entre setmana, amb alguna possible excepció al cap de setmana. D’aquesta manera, no se superposaria amb els campionats nacionals. Ara bé, sí que afectaria les lligues domèstiques en termes econòmics, com ha explicat Maroto. “Els ingressos nacionals per drets de televisió baixarien i, en canvi, els continentals pujarien”.

La qüestió econòmica és un dels principals arguments que esgrimeixen els clubs impulsors per defensar la creació d’aquesta Superlliga. La seva rendibilitat esmorteiria l’impacte del coronavirus en les finances dels grans equips europeus. Els càlculs situen les pèrdues per tancar els estadis en 200 milions d’euros, als que s’ha d’afegir la reducció dels premis atorgats per la Champions League en funció del rendiment a la competició.

Aquesta és la clau de volta de la qüestió. Els impulsors consideren que la funció actual de la UEFA es redueix a la d’intermediària dels drets televisius i que, per tant, el seu paper és prescindible. La possibilitat de crear una Superlliga existeix des de temps enrere, però l’arribada de presidents nord-americans a clubs europeus, com la Roma o el Manchester United, l’ha acabat de propulsar. La seva particular visió dels negocis esportius i l’espectacle, a la manera de l’NBA, encaixa amb una competició que oferiria molt més contingut que l’actual Champions League, reduïda a una fase de grups i unes eliminatòries.

Maroto ha explicat que el germen d’aquest projecte neix al G-8, posteriorment 6-14 i G-18, una coalició dels grans clubs europeus per vetllar pels seus interessos esportius i econòmics. Actualment, aquesta unió segueix vigent sota el nom d’ECA (Associació de clubs europeus). “El Madrid y el Barça sempre hi ha estat, són dels històrics de tot aquest assumpte juntament amb el Liverpool i el Milan”, ha especificat el periodista.

Un dels principals ideòlegs d’aquesta potencial competició és Florentino Pérez, president del Reial Madrid, i en les conversacions sobre aquest respecte, s’ha entès molt bé amb Bartomeu. Segons Sique Rodríguez, cap d’esports de SER Catalunya, la voluntat del ja expresident del Barça de fer explícit l’acord anunciat respon a la necessitat de deixar la seva empremta en un projecte que podria esdevenir un pilar del futbol continental.