Es dobla el nombre de persones mortes sense identificar

Sabadell

La Policia Científica dels Mossos ha detectat un increment de persones que han mort soles i que ha estat necessari identificar per les empremtes dactilars. Cada anys treballen amb entre 50 i 60 casos i enguany han tingut més de 100 cossos per identificar a través dels dits segons ha explicat a SER Catalunya el cap de la Unitat d’Inspeccions Oculars, el sotsinspector Anton Godall.

S'apunta que el coronavirus pot ser una de les causes que ha provocat aquest augment però no l’única. Entre el 13 de març i el 13 de maig els Mossos van rebre un 73% més d’avisos que l’any anterior de persones mortes a casa però no totes vivien soles i no totes havien mort a conseqüència del virus. És complicat desgranar les causes perquè cada persona ha mort en unes circumstàncies específiques i no sempre queden recollides a les estadístiques oficials.

Quan apareix un cadàver, ja sigui en un pis, en una nau abandonada, al mar, al riu o al bosc, el forense fa l'autòpsia a aquesta persona per determinar la causa de la mort i demana als especialistes de la Policia Científica que agafin mostres de les empremtes per poder fer la identificació. "Sempre que es pot fer la identificació sense amputar els dits n'hi ha prou amb una fotografia o ressenyant amb tinta els dits. L'amputació es produeix quan els dits s'han de sotmetre a un procés químic que permet hidratar-los o en cas de cadàvers que han estat submergits a l'aigua, deshidratar-los, per permetre identificar les empremtes", explica el sotsinspector Godall.

Quan cal amputar els dits, els forenses tallen la segona falange dels dits índexs de les mans (que són els que es fan servir per fer el DNI) i els envia al laboratori de la Policia Científica dels Mossos perquè en treguin les empremtes i puguin arribar a saber qui és.

Godall relata qui i què hi ha darrera d'aquests cadàvers. “La majoria de persones que ens trobem són gent gran que desgraciadament mor al seu domicili sense cap familiar directe i fins que no hi ha una denúncia ha passat un temps i aquell cadàver ja està en descomposició i llavors és quan bombers tiren la porta i troben el cos. I com que no és reconeixible aleshores aprofitem que a nivell espanyol hi ha un DNI i una empremta això ens permet fer aquest tipus d’identificació”.

Quan les persones que han d'identificar són estrangeres, la investigació és complica perquè si no té antecedents policials a Espanya aleshores han de fer proves d'ADN i comparar-les amb mostres aportades pels familiars si, per exemple, han presentat una denúncia per desaparició. “En els casos que no resolem per empremta fem ADN”, diu Godall.

Ampliar

Els forenses envien normalment els dos dits índexs de cada persona al laboratori de la Policia Científica, que té la seu al Complex Central d’Egara. Però si estan molt malmesos poden arribar a analitzar-los tots. Les falanges triguen més temps a fer-se malbé, que la cara, per exemple, i això es deu, segons Godall a què hi ha menys reg sanguini i les falanges s'assequen i es conserven millor, i al cap d’uns mesos encara en poden treure empremtes.

“Hi ha 50 circumstàncies, no és el mateix un cadàver submergit en aigua, que un en un bosc exposat als animals, o cremat. Cada dit és una història. En condicions normals en un domicili relativament ventilat al cap d’entre dos o tres mesos encara podem treure material per fer una identificació dactilar”, detalla aquest sotsinspector de Mossos. Els especialistes treballen amb la dermis, que és la part de sota de la pell, i són capaços de regenerar-la per poder extreure'n l’empremta i la identitat d'una persona.

La Policia Científica té diverses maneres d'identificar un cadàver: per empremtes, mandíbula, ADN, una cicatriu, un tatuatge molt característic o una pròtesi, com va passar amb el guàrdia urbà assassinat i cremat al maleter del seu cotxe al pantà de Foix. Tenia una pròtesi a l’esquena. Godall explica que acostumen a resoldre el 95% dels casos.