La dolce vita

Alcoi

Bon dia. Disculparan vostès que parle d’un assumpte molt personal, però estic tan convençut del seu interès general, que allà va.

Ma mare fa hui, tal dia com hui, noranta tres anys, i encara es posa sabates de tacó d’agulla per anar a missa i no li fa falta bastó per a caminar. És menuda i prima. El que vaig a dir a continuació no és cap atac a les més solvents i acreditades raons de la dietètica, no estic en contra de la ciència, i escolte amb interès els experts nutricionistes quan es pronuncien al respecte. Segur que tenen raó quan diuen que els vegetals son saníssims o quan parlen de les virtuts i conveniència de portar una alimentació equilibrada.

Dit això, puc assegurar tot seguit que hi altres realitats. Ma mare s’alimentat bàsicament de sucre al llarg de la seua vida. Magdalenes, tortades, galletes variades, bunyols de carabassa mullats en canella i sucre, nata a poalades, bombons, xocolata en totes les seues presentacions, ensaimades de crema… Ma mare ha consumit al llarg de la seua llarga vida, l’equivalent a la producció de vàries plantacions de canya de sucre de Cuba. La llet condensada mereix capítol apart. Les vaques gallegues no dónen prou llet per a abastir la fàbrica de La Lechera de Pontecesures, que segons ella em va salvar la vida quan jo era un bebè, així que jo també prenc llet condensada com si no hi haguera un demà. Si els de Nestlé sapieren la quantitat de llet que consumim ma mare i jo a l’any, ens farien un monument a l’entrada de la fàbrica, a Pontecesures, Pontevedra.

Ara les verdures. La lletuga, en totes les seues variants, o les safanòries que diem carlotes, o el recomanadíssim brècol, o les bledes, api, ràvens o moltes altres verdures de consum normal entre la població normal, per a ella son completament estranyes. Ni sap el gust que fan les carlotes. Però dóna-li fregidets de conill i caragols amb salsa i petxinetes amb ceba i es xucla els dits. Per a beure, li va molt bé la Coca Cola, i també el bitter, i de postres un parell d’After Eight o Ferrero Roché perquè ella diu que això li prova.

De volta en tant li dic que qualsevol dia tindrà una pujada de sucre descomunal, i ella em respon: ja seria hora!