Periodisme en precari

Alcoi

Estem vivint una de les èpoques més apassionants de la història de la Humanitat, i necessitem una premsa forta. Estem davant una pandèmia mundial amb uns efectes sanitaris, socials i econòmics sense precedents, una vacunació massiva, que va avançant poc a poc, i cada dia parles amb algú que ja esta vacunat. Ja era hora. Tenim una situació política molt convulsa a Espanya, mocions de censura fracassades, trànsfugues professionals que salten d’un partits a altre, una dreta i extrema dreta competint entre ells, una esquerra dividida buscant el seu espai. Un govern a Catalunya que no acaba de cua llar, unes eleccions a Madrid polaritzades i podríem seguir fent una llista ben llarga. En definitiva una actualitat frenètica que requereix de bons professionals que ho conten amb rigor i serietat.

Però davant aquesta realitat, tenim una situació precària del periodisme, cada setmana tenim notícies d’ertos als mitjans de comunicació, acomiadaments de periodistes o saben de les dificultats econòmiques d’un diari, d’una ràdio o d’una televisió que no pot seguir endavant. Però d’aquesta realitat no es parla. Mentre esta sangria continua ningú partit es pronuncia, no hi ha manifestacions dels sindicats i tampoc es queixen els lectors o els oients. I és una pena, però la professió del periodista, com aquella persona honesta, veraç amb criteri i certa independència, corre perill.

Poc a poc, com una plaga sense adonar-se’n, el desprestigi s’apodera de la professió. Els rumors es confonen amb les notícies, els bulos acaben en titulars, les xarxes socials es son els altaveus oficials de les institucions i alguns partits polítics veten a la premsa als actes públics.