El Govern recolza la Menorca Talaiòtica amb una subvenció de 200.000 euros
Menorca és el lloc habitat amb major densitat del món de jaciments prehistòrics
:quality(70)/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisaradio/3VP7OHVBTNMILCEOHJW2ACSTAM.jpg)
Imatge d'arxiu de la Naveta des Tudons / EP
Mahón
El Consell de Govern ha autoritzat atorgar una subvenció nominativa a favor del Consell Insular de Menorca per un import de 200.000 euros amb l’objectiu d’impulsar la declaració de la cultura talaiòtica de Menorca com a patrimoni mundial de la UNESCO.
L'elecció de Menorca Talaiòtica com a candidatura espanyola per formar part de la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO es va aprovar durant el Consell de Patrimoni Històric duit a terme el 19 de novembre de 2020 i la seva incorporació a la llista s'avaluarà el 2022.
Més de 1.500 restes arqueològiques converteixen Menorca en el lloc habitat amb major densitat del món de jaciments prehistòrics. Assentaments, espais funeraris, llocs de culte, grans construccions, com els talaiots, i altres de menor grandària, però exclusives de Menorca, com les taules i navetes, documenten el caràcter excepcional i singular d'aquesta cultura insular que es va desenvolupar durant més d'un mil·lenni a l'illa mediterrània.
El Govern de les Illes Balears ha donat suport a la candidatura i ha col·laborat activament amb el Consell de Menorca. La declaració de la cultura talaiòtica de Menorca com a patrimoni mundial per part de la UNESCO suposarà atorgar un valor afegit al patrimoni històric de l'illa i de les Illes Balears en el seu conjunt. Per tant, també contribuirà a garantir la seva protecció d'una manera més efectiva.
La candidatura, dirigida per Cipriano Marín, vertebra la Menorca Talaiòtica en nou àrees territorials que mostren els vestigis materials excel·lents de la prehistòria de l'illa, corresponents al període que abasta des de la irrupció de les construccions ciclòpies a l'illa (1600 aC) fins a l'ocàs d'aquesta cultura, en les albors del segle I aC.
La diversitat territorial dels components del bé il·lustren nítidament les diferents maneres d'ocupació i ús del territori, la plasmació dels esquemes socials i religiosos i, en conseqüència, els processos de modelatge del paisatge de l'illa i dels seus espais simbòlics durant aquesta època.
