Néstor

Alcoi

Al llarg de tots aquests vint-i-pico d’anys vinculat a la informació local he tingut la gran sort de conèixer i poder parlar amb persones admirables com Néstor Abad Sanjuan. Vàries vegades he pogut entrevistar a Néstor: en un pub, en la terrassa d’un restaurant i fins i tot en sa casa, en l’antiga casa dels seus pares millor dit, plena d’arcs del pont de Sant Jordi, el reconeixement al millor esportista alcoià promesa i absolut.

També he estat a la Fonteta de Sant Lluis de Valencia en un dels molts campionats d’Espanya que ha guanyat. Me’n vaig tornar a Alcoi amb un company de faena de son pare. Els seus pares, Juanjo i Ana, han sigut i son persones fonamentals en la seua trajectòria. També la seua parella, Sonia, i els seus fills, Eiden i Lis, o la seua germana Diana... Ell va ser clau per al projecte dels 12 Más solidarios amb Lucio Abad.

Ara acaba de ser el primer alcoià en estar en una segona Olimpiada, Rio i Tokio, i no ha descartat, si el físic l’acompanya, anar a Paris. Recorde quan comentava que no podia eixir de la residencia Joaquín Blume, perquè no tenia diners ni per fer-se una Coca-cola, o quan es va trencar per dos vegades el creuat del mateix genoll. O quan amb 13-14 anys va marxar, tot sol, cap a Madrid.

Sé que el resultat final de fa uns dies no ha sigut bo, però després d’aquest increïble camí, de tant sacrifici, de tant patiment, de tantes alegries i il·lusions, de tant orgull, una llista de noms i puntuacions a una pantalla electrònica pense que és el menys important.