Lunes, 24 de Enero de 2022

Otras localidades

Per passadissos secrets del jutjat: quan la víctima no està sola

Tres mosses protegeixen a víctimes de violència masclista i sexual durant els judicis que es celebren a l'Audiència de Barcelona

Entren a l'Audiència de Barcelona per la porta del darrere. Van vestides de carrer, i es coneixen tots els racons de l'edifici judicial. No són advocades, ni fiscals. Tampoc funcionàries, ni treballadores socials, tot i que ho semblen. Són tres mosses d'Esquadra, del Servei de Protecció i Tutela de Víctimes, una unitat pionera, única a tot l'estat des de fa gairebé 30 anys, fins i tot una dècada abans que s'aprovés la llei contra la violència masclista. Tenen un objectiu: acompanyar i protegir les víctimes de violència masclista durant els judicis de l'Audiència de Barcelona.

La Victòria i l'Eva són, a més, mosses de la primera promoció de dones. Cada dia acompanyen víctimes de maltractaments, abusos o agressions sexuals. Dones i menors. Avui, un dimarts qualsevol, cada una queda a un punt acordat amb les dones que han de protegir. L'Eva tranquilitza una jove, víctima d'abusos per part d'un aviastre, quan era menor d'edat. "L'Audiència fa angoixa des de fora", admet la policia que encoratja la víctima. "Sabem que és una revictimització bèstia, però avui és l'últim com que ho has de fer. Avui és el dia. Després, no hauràs de tornar al jutjat mai més". La Victòria, entra a l'edifici amb una dona que va denunciar la parella per intentar matar-la. Ella, sí que haurà de tornar. El seu judici s'ha suspès perquè un dels advocats no s'ha presentat.

Un cop dins l'Audiència, pugen les víctimes al primer pis, a un claustre reservat on hi ha el despatx de la Fiscalía. "Se les acompanya a veure la fiscal perquè li posin cara, perquè serà la primera persona que, un poc comenci el judici, li preguntarà pel que li va passar i amb qui s'haurà d'obrir", explica la Victòria. La jove, que acaba de fer 18 anys, s'asseu a un banc. La mare i l'advocat es queden drets. La fiscal s'asseu al costat de la víctima. "S'ha posat en igualtat de condicions. Al seu costat. De tu a tu. Aquí la fiscal no porta toga i li està donant una sensació d'acompanyament i proximitat que les víctimes agraeixen", analitza la caporal Anna Choy, cap del Grup Regional d'Atenció a la Víctima, que presencia des de lluny l'escena. No tots els fiscals es presten encara a parlar i conèixer les víctimes abans del judici, expliquen les mosses. Tot i que cada vegada més. "N'hi ha fins i tot que ja ens estan esperant", celebra l'Eva.

L'agent acompanya la víctima i l'acompanyant a una sala, propera a la del judici. Baixen per unes escales restringides al públic, per evitar que la víctima pugui trobar-se amb l'acusat. "Per evitar que les insultin, que es posin a cridar i els diguin que és mentida o que són unes guarres. Tot això les intimidaria abans de declarar", explica la Victòria, que ha viscut més d'una situació així. La seva feina és assegurar-los que res d'això passarà: "que quan estiguis amb ella, no li passarà res". Per això, l'Eva s'assegura que hi hagi una mampara preparada per separar la víctima del seu abusador. Ella, s'asseurà al darrere seu, tota l'estona. "Dintre de la sala, el nostre paper es transforma una mica: no són tan un element de seguretat, sinó de suport i contenció emocional", explica la caporal Choy.

Hi ha casos que no obliden. "És qüestió de temps. Al principi, me'ls enduia tots a casa", admet la Victòria. Encara ara li passa. "Ahir mateix vam viure un cas molt bèstia. Una nena havia denunciat els abusos per part d'un tiet i, el judici va destapar que tota la resta de cosines, que declaraven com a testimonis, també havien estat víctimes d'abusos per part de l'acusat. Es van trencar totes, pensant que si elles ho haguéssim dit abans, no els hauria passat a la resta", relata. "Vaig haver de fer de mampara humana, dreta, separant les cosines de l'acusat, perquè com que ningú ho sabia, no s'havia previst protegir-les", gesticula la Victòria, sorpresa que el tribunal li permetés.

També elles, les policies, han estat testimonis d'un canvi de sensibilitat. "Al principi, alguns jutges no ens deixaven entrar a la sala. Ara veiem canvis, però tot va molt lent", relata la policia, que critica que durant una època es feia anar a declarar a nens i nenes molt petits. Ara, abunden les proves preconstituides, és a dir, reproduir la gravació de la primera declaració per no revictimitzar els afectats. "El problema és que la justícia no és ràpida: ens arriben víctimes destrossades que fa 4, 5 o 6 anys que van viure l'agressió", critica la Victòria. "El procés de recuperació psicològica i el de la justícia no van en paral·lel. Elles poden fer un procés de recuperació emocional que, malgrat sigui llarg, és més breu i quan arriba la citació judicial, els parteix la vida perquè és tornar a reviure-ho tot", afegeix la caporal Anna Choy, que lamenta que encara avui no hi hagi cap secció especialitzada en violència masclista a l'Audiència. L'esperança que els queda és fer que les víctimes no se sentin soles: "és molt gratificant: Quan surts d'aquí i et donen les gràcies, és un subidón", conclou la Victòria. L'Eva, assenteix. Duen sota el braç una carpeta amb els noms de les víctimes que acompanyaran l'endemà.

Cargando

Escucha la radio en directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después la publicidad

Programación

A continuación

    Último boletín

    Emisoras

    Elige una emisora

    Cadena SER

    Compartir

    Tu contenido empezará después de la publicidad

    Cadena SER

    ¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?