Sociedad
HORA CAMP DE TARRAGONA

Un Cèsar revolucionari

Un congrés analitza com un home i el seu equip van canviar l’Imperi Romà de dalt a baix

Cèsar August o l'Steve Jobs de l'Imperi Romà

Cèsar August o l'Steve Jobs de l'Imperi Romà

19:51

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/000WB0321020141126144603/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Tarragona

“Va ser un jove patrici romà al que Juli Cèsar, el seu avi,  el va acollir com a fill adoptiu i que es va convertir en l’hereu del gran líder de Roma”. Així és com Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d’arqueologia per la URV, ha resumit la vida de Cèsar August al qual se li dedica el II Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic Tàrraco Biennal 2014 que el mateix de Arbulo coordina.

“Un cop al poder, va encetar un període de transformació sense precedents”. De Arbulo explica que aquell jove “va canviar tot sense canviar res”. D’entrada, va posar fi a una era de guerres civils continues dins l’imperi romà així com va idear un imperi unit, “L’Europa augustea amb una mateixa moneda, una mateixa llei, un mateix exèrcit”. Una primera idea d’Europa que es diferencia de l’actual perquè aquella tenia un esperit i un centre de poder més mediterrani enfront de l’Europa actual que mira més al nord. ”D’aquí que quan anem a Turquia o Tunísia podem reconèixer una certa llum que tenim en comú”.

Un Cèsar Apple

De Arbulo no s’ho ha pensat dos cops en veure August com un revolucionari de la seva època perquè no va dubtar en envoltar-se de gent molt preparada i fidel com Agripa amb els que van començar un grapat de grans canvis sense que provoquessin cap trasbals social o econòmic i sense que ningú, patrici o plebeu, se sentís agredit o menystingut. “Van ser com l’Steve Jobs o el Bill Gates que han sigut els artífex de grans canvis socials en molt poc temps”.

“Van agafar una república en decadència, que ja no funcionava, van mantenir-ne les formes i la van canviar totalment i van aconseguir el més important: la pau”. Sense aquest element és molt difícil crear tot un sistema de carreteres a sobre del qual es va estructurar Europa i que encara perviu, la transformació i millora del subsòl de les ciutats com les conduccions d’aigua i el clavegueram. Una pau que va sevir per teixir també el que els economistes anomenen “economia món” la capacitat de tenir un mateix sistema econòmic, una moneda forta.

“Per això l’estudiem i analitzem aquesta època” Sentencia de Arbulo perquè volem entendre com ho va fer possible. I d’aquí aquest II Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic Tàrraco Biennal 2014 dedicar a aquesta figura revolucionaria.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00