Álvaro Villa: "Si jo puc, tu més!"
Una paràlisi cerebral de naixement l’ha motivat a trencar barreres i ens presenta el seu primer llibre de poemes sobre la vida i l’amor.
Álvaro Villa: 'Si jo puc, tu més'
11:23
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/000WB0321020141203144503/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Tarragona
"Ha sigut un camí d'aprenentatge i superació, he gaudit molt i també he patit molt... és la vida". Álvaro Villa, poeta, escriptor, informàtic que té una paràlisi cerebral des del dia que va néixer que a estones li dificulta molt la parla i de forma permanent una part important de la seva mobilitat. Nascut a Vigo, de petit se’n va anar a viure a Alemanya “d’on vaig aprendre la puntualitat” però q va tornar a Espanya, a Tarragona on residia a Valls.
Las Crónicas de Ava és un pas més endavant en un camí, el de la seva vida, Álvaro ha volgut anar trencant límits barreres pròpies i alienes. “Si yo puedo tu más” ha espetat l’Álvaro quan parla de la seva vida.
Forever Young d’Alphaville
Ens ha volgut posar un exemple: “Quan tenia 18 anys jo encara no havia ballat mai”. Per aquella època em va inspirar molt la pel·lícula Hijos de un dios menor on una noia que era sorda i muda es proposava ballar i ho aconseguia percebent la vibració del so a través dels peus. I va ser la en una nit de cap d'any dels anys vuitanta quan es va atrevir a treure a ballar una noia després d'haver pres una copa de xampany; “em va pujar al cap, em vaig sentir motivat, “ostres això és genial” em vaig dir i es van desfer les cordes que em lligaven i em vaig sentir més alliberat” explica emocionat i afegeix “van caure totes els meus complexes i, sobretot, vaig aprendre que tenim una vida i és la que tenim i per tant fem-ho el millor possible”.
Un món sense fronteres
La poesia arriba a la seva vida quan va tornar a Espanya amb la majoria d’edat. “Primer vaig escrivia en alemany i després ho traduïa però al cap d’un any ja escrivia directament a l’espanyol. El llibre que ens ha presentat és un compendi de pomes que parlen de “l’amor, el desamor, del dolor”. I una cosa que remarca “jo vull parlar d’un món sense fronteres” i ens ha convidat ha explicar la portada del llibre on hi apareix un astronauta “que pot viatjar a una estrella, a un planeta o a un altre temps”.
Un astronauta que viu a la portada del llibre però que és ben real. Endevinem que és l’Álvaro, un viatger que es capbussa i que tant escriu poesia com en fa tallers, com també protagonitza una coreografia de dansa contemporània a Granada com presenta la seva obra a l’Espai Jove Kesse de Tarragona el dijous 4 de desembre a les 18:30hs.
