Sociedad
REUS

Reus acomiada Ramon Ferran, pare dels Gegants moderns

Una Prioral de gom a gom ha volgut retre l’últim homenatge a aquest artista i escultor, pare de tres parelles de Gegants de Reus i autor de les repliques de les parelles centenàries. Soci d’honor del Centre de Lectura, Ferran també va ser regidor de cultura de l’Ajuntament de Reus durant el 1979 i fins el 1983.

Sortida del fèretre de Ramon Ferran. / Jordi Cartañá CADENA SER

Aquest dissabte al migdia, Reus ha volgut acomiadar-se d’un dels principals escultors que ha donat la ciutat durant el segle XX, Ramon Ferran. L’esglèsia de la Prioral s’ha omplert d’amics, personalitats del món de la cultura i autoriats que han dit l’últim adéu a aquest gran escultor que ha mort als 87 anys d’edat.

Un Pare Gegant

A Reus, Ferran s’ha signficat molt per ser el pare dels Gegants del municipi. Ferran va crear la parella de gegants japonesos el 1956, i fa 25 anys (el 1989), va ser l’autor de la parella de gegants negres, apadrinats per Ràdio Reus des d’aleshores. El 1998, també va ser el pare dels més petits, els gegants fadrins. També és l’autor de les rèpliques de les parelles centenàries de gegants de la ciutat, els vitxets, els moros i els indis.

Una vida plena de reconeixements

Ramon Ferran va començar a treballar l’escultura al taller de Pau Figueras i a l’escola d’art del Centre de Lectura, on va tenir com a mestre, entre d’altres, a Modes Gené. Als 20 anys ja exposava les seves obres i ingressa becat a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona, on es llicencia en escultura i gravat.

A partir d’aquí es comencen a succeir els reconeixements i els encàrrecs més importants de la seva carrera. Ha participat en nombroses exposicions arreu del món i és l’autor de medalles de reconegut prestigi, a més d’haver esculpit, en els darrers anys, monuments a Reus, com la Plaça dels Llapis, el monument a la Sardana, o el monument a La Dona Treballadora.

Defensor de la cultura

Ramon Ferran va ser un autèntic lluitador, i des de sempre es va posar al capdavant de diverses iniciatives per fer extensiva la cultura arreu. Va lluitar per crear l’Escola Taller d’Art de Reus, de la Diputació de Tarragona, de la que en va ser director el 1979. Va voler aglutinar al seu voltant els artistes que volien defugir de clixés tòpics i caducats i va influir en els joves artistes que començaven la seva carrera als anys 80. En aquell període també va ser regidor de cultura de l’Ajuntament de Reus pel PSUC (1979-1983).

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00