Ràdio Barcelona, la pedrera de la ràdio catalana

En el marc de la celebració del centenari de Ràdio Barcelona, l«espai »Converses de ràdio ha reunit dos exdirectors de la casa, Josep Maria Martí i Josep Maria Girona, per conversar sobre el present, el passat i el futur del mitjà i recordar com es van viure els anys 80 i 90. També han tractat temes com la preparació i cobertura de les Olimpíades del 92 a Barcelona i el conjunt de professionals que han passat per la Cadena SER i Ràdio Barcelona. Ambdós es van conèixer estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona. Girona ha recordat com li passava els apunts a Martí, que aquells anys ja començava a treballar a Ràdio Reus i faltava a classe alguns dies i des d«aleshores van iniciar una relació professional i d»amistat que encara avui perdura. Van treballar junts a Ràdio Reus fins que Martí va ocupar el càrrec de director de Ràdio Espanya de Barcelona i Girona va acabar ocupant el càrrec de director a Ràdio Reus. Més tard, l«any 1989, Martí va passar a dirigir Ràdio Barcelona i va trucar a Girona perquè fos cap d»informatius. Això va ser els anys 90 i Girona venia a Barcelona amb l«encàrrec de preparar les Olimpíades de l»any 1992. «Quan vaig entrar a dirigir Ràdio Barcelona ja venia entrenat perquè mhavien obligat a dirigir Cadena Catalana, EAJ-15», explica Josep Maria Martí. Quan Martí va començar a dirigir Ràdio Barcelona, Girona va passar a dirigir Ràdio Reus, abans de fer el salt també cap a Barcelona. «Tu vas ser la persona que va canviar la redacció», li ha confessat Martí a Girona. «Vam incorporar gent desconeguda a la redacció, eren uns anys de canvi», diu Martí. Metre Girona recorda el pas de «El Terrat», el programa estrella que va néixer a Ràdio Reus, sota el mandat de Martí, i va acabar a Barcelona on va assolir lèxit. Girona també ha recordat com es va començar a fer el programa «Parlar per parlar» amb la Gemma Nierga, que venia de fer connexions «al carrer» amb en Jordi Hurtado. Quan es va estrenar el programa, trucaven persones com Xavier Pons i els companys de la ràdio fent veure que eren oients. El programa tenia un horari que no convidava els oients a trucar, però en canviar d«horari va triomfar i al final, el programa va passar a fer-se en format estatal, el famós »Hablar por hablar. Martí ha recordat que el primer morning show musical i les estrelles de ràdio fórmula van sortir de Barcelona: Juanma Ortega, Tony Aguilar... tots van sortir de Ràdio Barcelona i van fer el salt a Madrid. «Això va ser el jaciment radiofònic de tota la cadena», diu Martí. Xavier Sardà va ser un altre fixatge sota el mandat de Josep Maria Martí. Quan Sardà va marxar a la televisió, el forat que va deixar el va ocupar Gemma Nierga, que ja treballava a la casa. «El mateix va passar amb Carles Francino, Àngels Barceló... tots venien del talent local i han acabat a primera línia», explica Martí. Girona ha recordat que durant els anys 90 «vam possibilitar que aquest talent anés surant per tot Ràdio Barcelona, que tenia la voluntat de créixer i modernitzar-se». «Vam fer apostes arriscades, algunes van fallar, però quan repasses els noms tadones que per Ràdio Barcelona ha passat tothom», afegeix Martí. Girona ha comentat que durant les Olimpíades van ser capaços de crear una ràdio exclusivament dedicada a seguir els Jocs amb quatre idiomes, català, castellà, anglès i francès. I a més, ha afegit que «el talent sorgia de la ràdio privada i se naprofitava la ràdio pública, quan crec que això hauria de ser al revés». «És evident que la pedrera radiofònica lha fet aquesta casa, és una mirada real i estadísticament provada», ha apuntat Martí. En aquest sentit, Girona ha expressat que «en aquells moments estava tot per descobrir i qualsevol persona talentosa que tingués una idea, era fàcil de ser comprada i ara, sarrisca menys i anem més a la victòria segura». Martí ha afegit: «Les empreses shan tornat més conservadores perquè hi ha més diners a perdre i més càrrecs a perdre, daquesta manera la ràdio sha tornat més conservadora perquè els diners pesen més». En aquesta reflexió, Girona ha volgut apuntar que «abans les empreses reconeixien la ràdio com un mitjà per poder-se anunciar i avui en dia, les xarxes socials, la immediatesa, les grans corporacions tenen molts més recursos que les redaccions, i això fa que no necessitin tant la ràdio i la inversió publicitària ha baixat... i això és el peix que es mossega la cua. Abans la ràdio tenia un reconeixement que ara no té». Martí: «Els grans anunciants confien en el clic perquè poden calcular els resultats, és a dir, quanta gent ha vist un anunci, en canvi, amb la ràdio és diferent cal esperar uns mesos i segons es valora segons lEGM». A més a més, Martí li ha dit a Girona que si ara haguessin de tornar a treballar a la ràdio haurien daprendre molt i ha afegit que el futur li fa molt de respecte. Ambdós exdirectors han recordat també que la primera ràdio que va apostar pel rock català va ser aquesta casa. «En aquella època el rock català era un gran desconegut», ha dit Girona. El màrqueting també ha estat un dels temes que s«han tocat a la conversa on Josep Maria Martí ha explicat que quan ell era director, tothom l»advertia dient-li: «El màrqueting és fonamental, ens hem de diferenciar» i diu que finalment, «ara tot és màrqueting».

Ràdio Barcelona, la pedrera de la ràdio catalana

Els exdirectors de Ràdio Barcelona, Josep Maria Martí i Josep Maria Girona han participat en l'espai 'Converses de ràdio' a l'estudi Toresky en motiu del centenari de l'emissora

Èrika García Pujol

Webs de PRISA