A l'empara del Reglament de 14 de juny del 1924, la Direcció General de Comunicacions concedeix, el 14 de juliol, una primera llicència d'emissió a Ràdio Barcelona: serà l'EAJ-1. Pel començament oficial de l'emissió cal una autorització posterior que no arriba fins al 12 de novembre. Dos dies més tard, des de l'Hotel Colón situat a la plaça de Catalunya, s'inaugura oficialment Radio Barcelona amb la veu de l'anunciador Rafael del Caño i el discurs de l'alcalde de Barcelona Darío Romeu Freixas, baró de Viver. El primer director, Josep M. Guillén García, l'any 1964, recordava la gestació de l'emissora.
El 20 de juny del 1931, s'acabava la redacció de l'Estatut de Catalunya al Santuari de Núria. Era un estatut que tornava l'autogovern a Catalunya després de la desaparició de la Mancomunitat durant la dictadura de Miquel Primo de Rivera. Tenia un caràcter sobiranista i proposava una Espanya federal i que el català fos l'únic idioma oficial a Catalaunya. Es va aprovar el referèndum amb un 95% dels vots a favor. Finalment, després d'una duríssima campanya de la dreta en contra i amb significatives retallades, va ser aprovat per les corts republicanes el setembre del 1932.
El 2 d'octubre del 1948 naixia a Ràdio Barcelona un dels serials de més èxit de la ràdio espanyola: Taxi Key. El seu creador va ser Luis G. de Blain i en els papers principals Ricardo Palmerola com a Taxi Key, detectiu aficionat, i Amelia Nogués com a Geraldina. Va ser un dels programes pioners del gènere policíac. Més tard va aparèixer un nou personatge, Nora, interpretada per Maribel Casals i, després, per Encarna Sánchez i que acabarà casant-se amb el detectiu. Després de la marxa de Ricardo Palmerola, Isidre Sola va interpretar Taxi Key. L'èxit del serial estava garantit gràcies a la participació del públic assistent a l'estudi i als radiooients intentant descobrir el culpable.
El 13 de gener de 1964 s'iniciava a Ràdio Barcelona Radioscope, dirigit i presentat per Salvador Escamilla. El programa s'emetia cada dia, tenia una durada d'una hora i es va convertir en una finestra per a la nova cançó catalana, donant a conèixer per al gran públic intèrprets que, posteriorment, assolirien gran fama com Lluís Llach, Guillermina Mota , La Trinca o Joan Manuel Serrat. El programa, que s'emetia des de l'Estudi Toresky, es feia en castellà, però Escamilla l'iniciava cada dia amb un bon dia, Catalunya! Això, juntament amb el fet de fer servir frases en català i donar cabuda als joves cantants dels Setze Jutges, li va comportar problemes amb la censura.