Gemma Nierga i Elena de Diego: "Amb una ràdio a prop és difícil sentir-se sol"

Barcelona

Les periodistes s'han trobat a Casa SEAT per conversar sobre el present i el futur del mitjà. Elena de Diego ha iniciat la conversa destacant que és un privilegi per ella estar compartint aquest moment perquè la Gemma Nierga és un dels seus referents "des de petita ja t'escoltava". La Gemma, en canvi, ha dit que de joveneta no tenia gaires referents, però a mesura que va anar creixent escoltava Luís del Olmo, Elena Francis... i quan va començar a treballar a la ràdio el seu referent era Iñaki Gabilondo. "Al principi no tenia clar si volia fer televisió, ràdio...", comparteix la Gemma.

"El primer dia que em van dir 'has de presentar una gala dels Premis Ondas amb Iñaki Gabilondo', jo em veia tan nerviosa, tan inexperta... que quan estava a punt d'entrar a l'escenari, jo devia tenir 25 anys, i l'Iñaki em va dir '¿Entramos?' i jo en aquell moment vaig sentir com si baixés Déu i em beneís i li vaig contestar 'Entramos, Iñaki' i pensava... com he arribat fins aquí?", recorda la Gemma. "Mai m'ha abandonat la sensació, d'una banda, d'estranyesa i de l'altra d'agraïment".

Ampliar

Gemma Nierga recorda el primer dia que va fer ràdio: "Em vaig quedar muda de tants nervis", era a Ràdio Vilassar de Dalt, tenia 17 anys. "Sempre he estat molt agosarada, però mai he calibrat les conseqüències", diu. Als anys 90, la Gemma va estar al capdavant del programa 'Parlar per parlar', un programa on la presentadora parlava poc i més aviat escoltava. "Vaig estar 7 anys fent el programa 'Parlar per parlar' i la meva mare durant els 7 anys em deia: "Haver estudiat tant, per gairebé no parlar i matinar tant per escoltar els oients...", comparteix la Gemma i afegeix que per ella això ha estat la gran escola "el meu màster va ser el 'Parlar per parlar'. D'aquí va saltar a presentar 'La Ventana' i va aplicar totes les tècniques que havia après en els darrers anys, sobretot l'escolta activa dels oients.

"Amb una ràdio a prop és difícil sentir-se sol"

"Hi ha hagut èpoques de la vida que ho he passat molt malament per circumstàncies personals i familiars i, l'única cosa que m'ha calmat, m'ha ajudat a dormir i a oblidar la merda de vida que tenim, ha estat col·locar una ràdio sota el coixí i sentir veus... i encara em passa, deambulo per casa buscant el transistor, no me'n puc anar a dormir si no em poso el transistor", explica la Gemma. L'Elena ha compartit una anècdota preciosa sobre la companyia que li ha fet la ràdio en moments complicats: "Vaig fer un Erasmus a Holanda i va coincidir que a la meva mare li van diagnosticar càncer de mama i jo, a les tardes, t'escoltava a 'La Ventana' per sentir què deies i així quan parlava amb la meva mare, que potser havia estat tot el dia fent tractament de quimioteràpia o al llit recuperant-se, a banda de parlar del dia a dia, doncs podíem parlar de què havia passat a 'La Ventana' i allunyar-nos de tota la merda", recorda l'Elena.

Ampliar

Nierga s'ha emocionat amb la història que ha compartit l'Elena i ha dit que "haver pogut acompanyar a tanta gent sense ser-ne conscient és un regal". També ha recordat el moment en què va ser acomiadada de la Cadena SER: "En aquell moment em vaig adonar que a l'altre costat hi ha gent que m'estima", ha explicat entre aplaudiments "la gent va patir molt per mi".

De Diego li ha llençat una pregunta a Nierga, sobre si és capaç de controlar les emocions davant d'un micròfon: "No n'he après i ja he desistit", confessa. Nierga ha explicat que hi havia un cap que sempre li deia que reia massa "tot et fa gràcia" i, en aquell moment, ella va ser conscient que sí, que tenia raó "les emocions de la gent m'emocionen molt i he plorat moltes vegades en antena". I ha recordat el moment de l'assassinat d'Ernest Lluch per ETA: "Em sentia més o menys forta fins que van obrir els micròfons, aquell dia per mi és el pitjor de la meva carrera".

Ampliar

L'Elena explica que tots els que han treballat amb la Gemma se senten una família "hi ha un sentiment de pertinença molt fort". La Gemma ha respost confessant que mai ha deixat de sentir-se que forma part d'un equip. "M'ha costat molt més veurem de dalt, m'he col·locat sempre en la posició còmoda. Sempre m'ha agradat més treballar amb bona gent que amb gent boníssima, si no em saben fer una mira còmplice... quan treballes en un equip passen moltes coses i sempre és millor treballar amb gent empàtica i que sàpiga agafar-te de la mà".

L'Elena compagina la feina de producció i la narració de l'Espanyol "em sento més còmoda darrere el vidre", explica. És una feina molt enrevessada, fer trucades, documentar entrevistes, proposar temes... "És molt important fer valdre la seva feina", diu la Gemma entre aplaudiments.

Gemma Nierga: "Hem fet ràdio catalana, en castellà"

L'Elena ha comentat que, a parer seu, "la Gemma trencava amb el centralisme madrileny que hi havia fa uns anys a la Cadena SER". "Nosaltres li donàvem la mirada catalana en castellà", diu la Gemma, "hem fet ràdio catalana". Quan la Gemma va ser mare va fer durant un temps el programa de 'La Ventana' des de Córdoba perquè el seu home és cordovès "durant anys vivia entre Córdoba i Barcelona". Les periodistes han parlat també de les dificultats que suposa compaginar el dia a dia i la maternitat "gairebé vaig a la feina a treballar, però descansar perquè el que tinc a casa és complicat, la nostra feina té un cost personal", explica l'Elena i la Gemma afegeix, "la gent que té horaris estranys a la feina és molt complicat perquè et perds una part de la criança". La periodista ha explicat que va treballar fins i tot el mateix dia que va donar llum al seu fill Pau, "va néixer a la tarda, però al migdia estava preparant La Ventana". Ara els seus dos fills tenen 15 i 19 anys i són crítics amb ella "no hauries d'haver preguntat això, no ens ha agradat allò..."

Als despatxos, la Gemma sempre ha tingut caps homes "a èpoques m'he sentit molt a gust, he tingut caps boníssims amb els quals he tingut una comunió professional molt gran i em van fer ser millor periodista, i altres èpoques en les quals no he estat tan còmode, els caps em van fer creure que jo no podia fer segons quines coses, però ara sé que sí que podia".

La Gemma té 59 anys, però diu que no se sent gran: "Estic tan agraïda que a l'edat que jo tinc les televisions encarreguin un programa a una noia que no és una jove i que té les seves arrugues... ens fem grans, tinc mans de gran. El fet és posar en valor la motxilla que portem a sobre: anys treballats, entrevistes fetes... és molt més important aquesta motxilla que les arrugues que tenim, és important que les teles valorin que ho sabem fer bé".