Només 12 Escoles Oficials d'Idiomes ofereixen català, gallec i euskera fora dels territoris on es parlen

Barcelona

Si vius fora de Catalunya, el País Basc o Galícia i vols aprendre les seves llengües, difícilment ho podràs fer a les escoles oficials d'idiomes (EOI). De les 449 que hi ha a tot Espanya, tan sols 12 ofereixen cursos de català, gallec i euskera fora de les comunitats autònomes on es parla. A més, la majoria d'aquests 12 centres, concretament 9, són fronterers amb els territoris on es parlen els tres idiomes cooficials, és a dir, que estan a Aragó, Castella i Lleó i Navarra.

"Aquí, fa setze anys que es va implantar el català a l'escola oficial i durant aquest temps la demanda de l'idioma s'ha mantingut estable, però un xic a la baixa", explica Iñaki Campos, que és el director de l'escola Fernándo Lázaro Carreter de Saragossa. Campos assegura que ara mateix tenen 40 alumnes matriculats en els nivells bàsic i mitjà, i han demanat a l'administració poder oferir també el nivell avançat. L'EOI de Saragossa és un dels quatre centres que compta amb cursos de català a Aragó.

I a l'EOI Miranda de Ebro, a Castella Lleó, fa 30 anys que ensenyen euskera. La seva directora, Anabel Torres Blanco, explica que tenen uns 80 alumnes matriculats. "És curiós, molts dels estudiants venen del País Basc a matricular-se al nostre centre per l'oferta horària que tenim. Són gent que s'apunten per aconseguir els títols per treballar allà".

Podríem dir que l'escola Jesús Maestro de Madrid és un cas únic a Espanya. Només ella ofereix els tres idiomes cooficials i en tots els nivells. "Aquest curs tenim 60 alumnes de català, 60 de gallec i 90 d'euskera. El gallec és la llengua que es manté més estable, mentre que el català i l'euskera creixen", assegura la seva directora, Maria Loreto Florián. El perfil dels estudiants de català fora de Catalunya és variat. Des de professionals interessats a aprendre l'idioma a professors que volen anar a treballar al territori en qüestió. Segons Florián, inicialment, els alumnes que es matriculaven al català, gallec i basc eren persones que volien opositar en aquestes comunitats autònomes. Darrerament, però, ha notat un augment de matriculats que estudien aquestes llengües per plaer.

En el cas de Catalunya, només l'escola oficial d'idiomes de Drassanes ofereix basc, de la mateixa manera que passa a València, que tan sols l'escola València-Saïdia ofereix aquest idioma. En aquest sentit, l'euskera és l'idioma cooficial més ofert, ja que a Navarra hi ha tres centres que també el cursen: l'escola de Pamplona, la de Tudela i la de Navarra a distància.