Tenien 18, 20 i 21 anys

Les víctimes tenien 18, 20, 21, 87 i 89 anys. Diumenge passat diem adéu a la setmana amb un terrible accident de carretera. Fatídic, per què tot sembla que el sinistre va ser conseqüència d’una errada del conductor de 89 anys. El més dolorós de tot, veure truncades les vides de joves estudiants, que veníem a la Politènica d’Alcoi a continuar amb els seus estudis desprès de l’època de exàmens.

Potser ningú trobaríem mai paraules de consol. No hi ha consol per a les seues famílies, companys i amic. Es així. I, probablement, es molt difícil parlar del tema sense que estigues mogut per l’emoció, la consternació.

Sí que ens te que valdre per reflexionar un poc sobre la letal pandèmia, eixa altra pandèmia, que anem escrivint dia a dia sobre l’asfalt. I segur que la terrible noticia de l’accident del passat diumenge quedarà con part de les pitjor noticies de l’any, però oblidarem el que ens te que deixar escrit al nostre cap i a la nostra memòria. Que eixir a la carretera implica un exercici de responsabilitat de un nivell extraordinari.

I ho és, si ho mires de manera egoista, per un mateix. Per que jugues amb la teua vida i amb la de qui t’ha companya. I amb la vida, de qui tens no al vehicle, sinó a la teua casa, esperant. Però a més a més, jugues amb la vida de qui també està a eixe moment a la carretera, transitant, creuant-se amb tu. I conduir, davant de tot, comporta un exercici de solidaritat amb la resta de conductors i d’estima amb tu mateixa, de unes dimensions impressionants.

Quan un és gran potser, te que ser conscient fins quan pot conduir. I quan un, senzillament, ix a la carretera, te que ser conscient que per damunt de tot hi ha que complir les normes: de velocitat, de seguretat , de circulació.

Tenien 18, 20 i 21 anys. Una vida llarguíssima per davant, I un fum de somnis. No hi ha consol. Pel seu respecte, no oblidem la lliçó. Per la seua memòria, donem-li valor a la vida. Ànims.