Fent vacances: l'Ovidi

Divendres passat l’Ovidi Montllor, el nostre Ovidi, haguera fet 80 anys. 27 anys que ens va deixar, que va partir en les seues “vacances”. Sabíeu que aquella cançó que presentà el 1974 s’ha convertit en una de les metàfores més recurrents en els últims anys per a acomiadar-nos de qui ha faltat i volem endolcir la seua absència. Ovidi, sí senyor, gràcies per aquesta mena d’eufemisme que ens ha fet entendre i assumir que tantes persones importants com tu ens han deixat. Sense anar més lluny, tot just fa dos anys et retrobares en el teu viatge amb l’amiga Isabel-Clara Simó. L’hemeroteca del gener de 2020 està plena de comentaris sobre les vostres vacances...

Per què tants anys després continuem recordant una figura com la de l’Ovidi? Perquè amb ell vam perdre un referent en un moment molt important de la nostra història. Un artista polièdric, si em permeteu l’expressió, d’aquests que toquen tots els gèneres: actor, cantant, rapsoda, músic i, sobretot, un referent per la cultura en valencià més enllà de la nostra terra. Ben cert és que hem tingut personalitats il·lustres en la nostra ciutat, alguns dels quals ens han donat a conèixer més enllà del continent, però en el cas de l’Ovidi, a més d’aquesta projecció, ens va ajudar a entendre a les generacions que ens vam criar a les acaballes del franquisme que havíem d’estar orgullosos de ser com som els alcoians: amb el nostre paisatge entre industrial i farcit de natura, amb el nostre tarannà entre progressistes en els temes socials i conservadors en els costums, amb una variant de la nostra llengua que ha esdevingut model per a doblatges i aprenentatge.

Gràcies, Ovidi, amb tu vam aprendre a ser conscients que ser alcoià no és incompatible amb conèixer i aprendre del món sencer. Continua gaudint de les teues vacances!