Les xarxes socials

No descobrisc res si dic que les xarxes socials són un fantàstic mitjà de comunicació i també una ferramenta publicitària amb possibilitats infinites. Principalment perquè el públic objectiu al qual ens adrecem és un públic fidel i convençut. Comunitats virtuals es diuen. És a dir, persones que voluntàriament han accedit a formar part del teu mur de Facebook o del teu perfil d’INSTAGRAM. Com que estan amb tu perquè volen i perquè han decidit unilateralment consumir el que tu penges, en teoria, van a aprovar el que digues i fins i tot van a regalar-te un ME GUSTA. Una notícia en un diari no té massa seguidors fins que no apareix en xarxes socials. Així que la faena del Periodista ja no és buscar la notícia, escriure-la o gravar-la i publicar-la en un diari, ràdio o tele. Ara, a més, ha de pujar-la a les xarxes socials i embolicada en emoticones.

Tampoc cal descobrir ara que dins de les xarxes hi ha ‘haters’ i gent covard que insulta, critica i escampa notícies falses aprofitant l’anonimat. També poden ser un perill per als xiquets i sabem que cada xarxa té el seu públic. Per exemple, ara el FACEBOOK s’ha quedat per als quarentons cap amunt. Els adolescents no tenen ni perfil. Twitter és la xarxa dels periodistes, els polítics i on s’insulten i trauen els seus odis i traumes personals les persones que no tenen amics. I INSTAGRAM és l’aparador dels més joves i una finestra per contar al món que fa un des que s’alça fins que se’n va al llit.

Totes tenen coses bones i dolentes. Totes ens serveixen per a saber què passa al nostre voltant. Totes fomenten l’individualisme i l’egocentrisme. Però és el que hi ha, i si no estàs en elles, no existeixes. Creen addicció i rebuig. I alguns, tipus Messi guanyen molts diners cada vegada que pugen un post. Les xarxes són l’altaveu de la ‘broferia’ i un expositor ideal per a situar-se en el món. Cal ser, per tant, conscient de les seues virtuts i perills i consumir-les amb moderació, com el sucre o l’alcohol.