Totum revolutum

Com que m’han recomanat que no parle de l’Alcoi virtual que amb la intenció de vendre turisme s’ha presentat a Fitur, sense saber massa bé si els hipotètics turistes podran o no gaudir del que se’ls ofereix. Com que m’han demanat també que no comente res dels abusos sexuals que va patir, temps arrere, un xiquet a un col·legi religiós de Cocentaina i que ara, ja adult, denúncia mitjançant Radio Alcoy, la qual cosa ens fa posar a la trist alçada de tantes altres situacions mundials ara tretes a la llum. Com que m’han suplicat a més que deixe quieteta la festa, que sembla va per bon camí i podrem fer unes asèptiques celebracions, que no ens satisfaran del tot als festers però que permetran rebre les pertinents subvencions, insuflar una mica d’oxigen a la maltractada hostaleria i ja de camí tornar a posar en marxa la roda i ajustar, si no hi ha altra pandèmia pel mig, la data de capità dels Palominos. Com que del Alcoyano ja vaig parlar a l’anterior columna i del COVID fa just dos mesos, de veres els ho dic, comence a no saber què contar-los.

Perquè encara que visc a Alcoi, i ix al mercat o a fer un passeig, i fins i tot alguna que altra volta a la filà, no m’entere gens ni mica del que ocorre a la meua ciutat. Tot el que sé és pel que em conten, just com el que els acabe de comentar, i ja saben vostès que tot el que t’aplega d’oïdes acaba estan més que distorsionat.

Paco Agulló, el radiofònic que no l’antic polític, que de vegades actua com al meu particular Pepito Grillo d’estes columnes, em suggereix que conte dels meus projectes, del que estic portant a efecte. Com si açò fora un espai d’autobomba i jo un polític per a marejar-los a vostès amb bovades.

I encara que d’ací a poc demanaré als tots els mitjans locals i a bona part dels forans que em cedisquen espai per a contar-los del meu nou tebeo, aquell que anuncie fa temps al voltant de la guerra civil viscuda per gent d’esta ciutat, i que per fi està a la fase final, preferisc parlar d’ell quan ja el tinga físicament a les mans.

Sí puc dir-los, mira vostè per on un xafardeig, que el proper projecte que mampendre, en paral·lel a altra mitja dotzena, sóc així i així faré coll de figa quan em toque, també parlarà d’un fet històric viscut a la nostra ciutat i del que a l’estiu del 23 es complirà segle i mig. Si al seu moment Joan Fuster li va insistir a la nostra escriptora Isabel-Clara Simó, com ben bé em recorda seguit seguit el meu germà, que escrigués al voltant d’ell, ara sóc jo el que agafe el testimoni i posaré en modestes imatges