De classes de dictadors hi ha molts

Va ser l’any 1968 quan Televisió Espanyola va decidir que Joan Manuel Serrat interpretara la cançó “La, la, la” que va ser escrita pel Duo Dinàmico en el Festival d’Eurovisió d’aquell any.

Serrat va dir que o la interpretava en català o no anava. El règim va telefonar a corre cuita a Massiel, que estava de gira, perquè representara Espanya.

Al dictador li havien dit que no era mala cosa que Serrat cantara en català perquè així se li donaria al món una imatge tolerant i democrática d’Espanya.

Ni per eixes. Que el món vegera que hi havia més cultura que la castellana era intolerable. Per qué collons ell havia prohibit parlar en català? De què havia servit la seua prohibició?

Des de 1968 fins a 2022 han passat 54 anys fins que un grup que canta en una llengua minoritzada com el gallec ha fet un altre intent de dir-li al món que a Espanya hi ha altres cultures i llengues a més del castellà.

Però tampoc. Si Serrat es topà amb un dictador, Tanxugueiras se les ha vist amb un jurat que ha mirat cap un altre costat en veure que les gallegues obtenien el 70 per cent del vot popular.

Com el dictador, devien pensar que al món només pot eixir una llengua, que les altres són d’anar per casa. Es tan sols una mostra més de colonialisme i supremacisme.

En la cançó Terra hi havia una frase en català, una en basc, una en castellà i una en asturià. Un homenatge a territoris distints a Castella i un intent de visualitzar cultures que determinades elits castellanes volen amagar.

Ara llig que a Portugal hi ha un corrent d’opinió per què les Tanxugueiras els representen a Eurovisió. Si es confirmara esta notícia, Portugal, 12 points. Spain, zero patatero, de nou.