Oh, súper!

Bon dia. No els ha passat mai això d’anar al súper a comprar iogurs naturals i quan arribes a casa descobreixes que són ‘azucarados’? A mi em passa prou. I dóna una ràbia… I no és perquè siga enemic del sucre, sóc adicte, i que em perdonen els nutricionistes, però els iogurs m’agraden naturals, mira. Ha de ser una estratègia del supermercat, segur, perquè m’ha passat ja una dotzena de voltes. Per què veus l’etiqueta roja de ‘azucarados’ nomès quan arribes a casa? Per què no la veus al supermercat? Perquè ells, sense dubte, se les ingenien per a que agafes de l’estand els productes de menor eixida, no trobe una altra explicació.

Quan vas a comprar a un supermercat, la possibilitat d’emporta-te a casa salfumán en lloc de suavitzant és alta; llet desnatada en lloc de sencera, o semi-desnatada, o sense lactosa (qualsevol dia veurem llet sense llet, ja veureu); un dia vaig comprar guants d’escurar i quan vaig arribar a casa eren baietes de cuina. O comprar un after-shave i resulta que és loció capilar.

És una exposició de productes que mareja. Ahí hi ha algú calfant-se el cap per a que t’endugues el que a ells els interessa. Compres un paquet de rotllos de paper higiènic i quan obris la bossa en casa veus que són de paper de cuina. Sis rotllos de paper de cuina.

És una confabulació mercantilista d’alt nivel instigada per la codícia capitalista depredadora més salvatge i despiadada. Si tens una urgència i necessites pegament, posem per cas, t’arrimes al súper i tornes amb el pegament i mitja dotzena de coses més que ja no són tan urgents.

M’entren ganes de pagar amb euros del Monopoly la pròxima volta que vaja.