La temperatura màxima al Pirineu podria augmentar gairebé tres graus el 2030
En el pitjor dels escenaris, la neu es fondria dos mesos i mig abans del que es desfà ara, segons un grup d'investigadors que s'oposen a la celebració d'uns Jocs Olímpics d'Hivern
Estació de Grandvalira / Arxiu (ANA)
Barcelona
D'aquí a vuit anys, la temperatura màxima al Pirineu podria augmentar 2,7 graus i, a conseqüència d'això, les muntanyes quedarien pràcticament sense neu. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l'informe al qual ha tingut SER CATALUNYA i que signen més de 170 investigadors i científics per demanar que s'aturi el projecte dels Jocs Olímpics d'Hivern el 2030.
Si l'emissió de gasos d'efecte hivernacle augmenten al ritme actual, aquest grup d'experts universitaris pronostica que serà molt difícil que, fins i tot, la neu artificial es mantingui: "Hi ha estudis que apunten que per cada grau que augmenta la temperatura, la neu es manté 25 dies menys a cota 2.100 metres", assegura a SER Catalunya l'experta en polítiques climàtiques i una de les impulsores del manifest, Anna Pérez Català. Per tant, en el pitjor dels escenaris, si la temperatura màxima arriba a augmentar gairebé 3 graus, la neu es fondria dos mesos i mig abans del que es desfà ara.
Aquest escalfament global tindria un impacte directe en les pistes d'esquí del Pirineu. D'aquí a vuit anys, si no s'estabilitza l'expulsió de gasos contaminants, es calcula que un 20 % de les estacions catalanes "no podrien funcionar ni tan sols amb canons; serien completament inviables", subratlla l'estudi. És a dir, per molt que es fabriqués neu artificial, la temperatura en alguns punts seria massa elevada perquè quallés.
En aquest sentit, l'informe també preveu que el 2030 set de cada deu estacions d'esquí necessitaran, sí o sí, neu artificial per obrir i els experts alerten de la quantitat de recursos extra que gastaran: "Els Jocs d'Hivern només es podran realitzar amb un augment del consum d'energia, d'aigua i amb un augment de la contaminació", sentencia el document.
Aquest informe l'han elaborat investigadors, a títol individual, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona, científics del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona, i desenes d'investigadors d'altres àmbits (geògrafs, biòlegs, antropòlegs, sociòlegs, economistes) per analitzar els riscos, segons el seu parer, que implicaria acollir un projecte olímpic d'aquestes característiques.
El professor de la UAB Ermengol Gassiot explica que a través d'aquest manifest pretenen exposar la informació "que ja és coneguda dins la comunitat científica". "Hem fet un estat de la qüestió del Pirineu a partir de les dades que tenim".
