Rosario Bravo, un any després del desnonament per error: ni records, ni justícia

Barcelona

Un any després de ser desnonada erròniament de casa seva, la Rosario Bravo no ha recuperat cap dels objectes que li van treure del pis. Alguns de gran valor emocional: l'única foto que conservava del casament amb el seu marit, el llibre on estava escrivint les seves memòries des de la Guerra Civil per deixar tots aquests records als seus fills... I altres de gran valor material: nevera, rentadora, mini-pimer, televisor, joies, la vaixella de plata... Fins i tot, indignats, la Rosario i el seu fill Emiliano expliquen que es van endur una garrafa d'oli d'oliva. "Es van endur la que estava sencera i van deixar la que estava a mitges! Quina manera és aquesta de buidar un pis? Va ser un robatori", exclamen indignats un any després. Estan cansats i dolguts, però no tenen cap intenció de deixar de lluitar.

Van portar el cas als tribunals, però el novembre de l'any passat el jutjat de l'Hospitalet de Llobregat va arxivar la causa. La magistrada conclou a l'escrit que no hi ha indicis de delicte, i ni tan sols considera que hi hagués negligència per part de la comitiva judicial. Considera "un lamentable error" que entressin al sobreàtic primera en lloc de l'àtic primera, el pis que realment havien de desnonar. La família ha presentat un recurs contra l'arxivament de la causa, i estan pendents de resposta.

L'Emiliano, el fill gran de la Rosario, considera indignant aquesta investigació. "Ni tan sols s'ha identificat els quatre operaris que van venir amb el manyà, el senyor Sebas. Ell va encarregar-se de canviar el pany, la resta de buidar el pis. No sabem qui són, i van ser ells els que van saquejar-lo", espeta. Durant la investigació als tribunals, el manyà, Sebas, va dir davant el jutge que totes les pertinences de la Rosario es van deixar al carrer. I que un cop allà, no saben què va passar. Ni la Rosario ni la seva família es creuen aquesta versió.

La llei diu que quan hi ha un desnonament, s'adverteix als ocupants d'un pis que han de buidar-lo, i se'ls posa un termini de temps que sol acabar el mateix dia del desallotjament. "Si arribats a aquest punt no han retirat les seves coses, es considera que estan abandonades a tots els efectes. I per tant, passen a ser del propietari". Ho explica Estela Bergel, la directora del Servei Especial de Llançaments de Barcelona (SEL), que coordina tots els desnonaments a la capital catalana.

Sense esperances però sense rendir-se

Un any després, la Rosario continua trencada per dins després de perdre tants anys de records. "He passat unes festes de Nadal espantoses, jo me'n recordava del meu pessebre, el meu nen Jesús... Me'ls van robar! Fins i tot això!". L'Emiliano pateix amb el seu sofriment: "Vull apel·lar als quatre operaris que van buidar el pis. Ells tenen mares, i àvies. Si sabessin el mal que estan fent, ni tan sols les seves àvies i mares els perdonarien". La Rosario diu que de vegades té un bri d'esperança i pensa que potser tornarà a veure algun dia tots aquests objectes i records que li han arrencat.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

De moment no tenen cap disculpa de cap organisme judicial per l'error de la comitiva, i tampoc de l'administrador de Finques Gual, que representava la propietat el dia del desnonament i que es va equivocar identificant el pis en un error que, un any després, continua sent inexplicable. Ells no només volen disculpes, també volen justícia. I continuen el seu camí: aquest dimarts han convocat una concentració davant la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet.

La Rosario va fer fa dues setmanes 98 anys, però assegura que li queda corda per estona i que no es donarà per vençuda.