Dia de la dona i la xiqueta en la ciència

Fa un parell de setmanes, l’11 de febrer es va celebrar el Dia de la dona i la xiqueta en la ciència, una iniciativa recent, des de 2016, que pretén visibilitzar el treball de les dones científiques i animar les noves generacions de xiquetes a emprendre el camí de la investigació en les diferents branques del saber: ciència, tecnologia però també estudis socials i humanitats.

Com calia esperar, en una celebració d’aquestes característiques es donen una sèrie de patrons que es repeteixen:

El primer que es considera a nivell popular investigació només la de “bata blanca” i s’oblida de la resta de branques. Afortunadament, en el for en què jo vaig intervenir d’una Universitat de València hi havia una bona representació de professionals de diferents disciplines.

El segon que hi ha una consideració molt estesa de diferenciació entre estudis feminitzats (humanitats, magisteri, infermeria, treballadores socials) i d’altres masculinitzats com les carreres tècniques, mentre que estudis socials (dret, economia, sociologia, comunicació ) i de ciències de la salut com Medicina han tingut una bona evolució cap a la feminització. Aquests paràmetres no són del tot certs i en gairebé tots els estudis les dones són majoria, ara bé, les que opten per una carrera investigadora són minoria i això es el pot preocupar i ens hem de preguntar per què.

La carrera investigadora és llarga, suposa molta dedicació, casi absoluta, per contra és un món apassionant. Els principals problemes que troben les dones per dedicar-s’hi són la no immediatesa en aconseguir un treball estable, que per exemple sí dona la docència, i a la llarga el possible sacrifici que representarà la maternitat, just en l’edat i en el moment on la majoria de carreres es consoliden, al voltant dels 35-40 anys.

La conveniència de celebrar un dia com aquest dedicat a la ciència en femení pot ser no és tan important per a visualitzar el treball de científiques ja consolidades sinó per animar noves generacions que és possible fer una carrera científica i una conciliació, que hi ha molt de talent femení que no es pot perdre i també que ja toca anar trencant sostres de cristall en la direcció d’institucions i d’empreses. Està demostrat que les dones que assoleixen llocs de poder demostren un talant col·laboratiu i una major empatia, parle en termes generals.

L’educació igualitària des de l’escola és un fet i per ací comença la futura voluntat de les xiquetes d’arribar a carreres universitàries i exercir-les en igualtat de condicions, ara bé hi ha un subconscient col·lectiu que encara té molt marcat els papers femenins i masculins, ho veiem en actituds, en la ficció i, el que és pitjor, en els comentaris de les xarxes socials, però això ja és un altre tema de difícil resolució i mereixeria més d’una columna.