Respecte per cortesia

El meu iaio ha complit aquest mateix mes 90 anys. Quan jo era menuda, ell em guiava pels seus bancals i m'explicava tot el que havia fet, el que havia viscut i el que havia aprés. Jo em quedava bocabadada amb tot el que ell sabia i, no només perquè pot distingir de quina classe és cadascuna de les oliveres que té, i en són moltes. Ha sigut molt enèrgic a l'hora de treballar, de celebrar en família els grans esdeveniments i també a l'hora de mirar al seu voltant amb orgull. Ell m'agafava fort de la mà i jo em sentia protegida.

Amb el pas dels anys, jo me fet gran i ell també. Continua ensenyant-me coses, però els seus ulls són més tendres. Ara, quan agafe la seua mà és per transmetre-li que part de la meua essència pertany a ell. I sent que ell ho necessita.

Amb tot això no és el meu objectiu aprofitar aquest temps a la ràdio per retre homenatge al meu iaio, que també, el que vull és fer pensar en l'Alcoi d'abans i el d'ara. Alcoi va ser, és i serà una ciutat respectable; tanmateix, anys enrere gaudia d'un respecte que imposava per la seua indústria, per la màgia de les seues festes, per la voluptuositat dels seus carrers.

Ara, mire la ciutat i sent que l'admiració que despertava aquest enlloc envoltat de serres ha canviat. Després de tant d'esforç em sembla que, sense una mà germana, Alcoi només sentirà el respecte per cortesia d'una ciutat que envelleix.