Guerra

Tenim la guerra ben a prop. En la mateixa Europa una altra vegada. Putin continua envaint Ucraïna. L'espècie humana repeteix errada rere errada. Guerres mundials, guerres civils, guerra a l'Iraq, guerra a l'Afganistan, ara de nou guerra, el món esta ple de guerres.

El recurs a la violència més brutal i incomprensible s'imposa a la condició humana. No val la paraula, domina la paraula guerra. Una expressió que la trivialitzem dia a dia amb nous matisos com si fora una paraula simpàtica, així parlem de guerres psicològiques, guerres brutes, guerres santes, guerres de preus, guerres comercials, guerres de partits, guerres de senyes. Les paraules no són innocents i incentivem el conflicte permanent. Guerra entre Ayuso i Casado, guerra de l'aigua. Tot són guerres.

Però ara la guerra va molt de veres, de rifles i tancs, d'armes nuclears, de refugiats, de mares fugint, de xiquets plorant, de soldats morts.

Les paraules no són innocents:

Ja ho cantava Ovidi:

Al damunt de la tomba

hi ha nat un taronger,

i a la branca més alta

hi canta l'esparver,

que diu en són llenguatge

i sempre de cara al vent;

maleïdes les guerres

i aquell qui les va fer!