Les dones que fan art volen ser visibles

Lleida

Aquest divendres, coincidint amb la inauguració d'una nova exposició col·lectiva a la Galeria Espai Cavallers que es munta amb la voluntat de reivindicar la visibilitat de les dones en l'art, a l'Aquí Lleida hem volgut seguir l'exemple posant en el debat a una de les artistes que té obra en aquesta exposició, la fotògrafa Susana Martínez, i l'artista visual Olga Olivera-Tabeni, que en moltes ocasions en les seves obres ha tingut present la reivindicació de les dones en el lloc de la història que els correspon.

En la vigília de la setmana de les dones -perquè el 8 de Març ja ha deixat de commemorar-se només un dia-, a Ràdio Lleida ens preguntem si s'estan trencant sostres de vidre en l'art, si s'està fent el reconeixement merescut a les dones que pinten, fan projectes audiovisuals, instal·lacions, documentals, dones que fotografien, que esculpeixen, dissenyen, il·lustren... I si és així, no serà perquè -casualment- allà on reïx la dona artista hi ha dones que decideixen què s'exposa?

I en aquest debat sorgeix l'experiència personal de la Susana Martínez i l'Olga Olivera-Tabeni. La Susana, que també es dedica professionalment a la fotografia comercial, ha patit en el passat la discriminació per raó de gènere en la seva feina; mentre l'Olga Olivera-Tabeni va haver de fer un parèntesi en la seva trajectòria artística coincidint amb l'etapa de la maternitat... "quan això als homes que també són artistes no els cal fer", reflexiona.

Durant el programa tenim l'oportunitat d'escoltar una altra artista lleidatana que és a Nova York per recollir la medalla d'or de la societat d'il·lustradors d'aquella ciutat, la Sònia Alins. Ens reconeix que ara, en comparació amb el passat, les dones que es dediquen a l'art tenen més possibilitats de créixer.

Encara un altre argument emergeix en la xerrada: tant l'Olga com la Susana són docents. L'Olga, de Batxillerat Artístic. La Susana, d'un grau professional d'Imatge i So. L'Olga, a classe, bàsicament té noies. La Susana, nois. S'ho expliquen perquè encara ara, entre els joves -possiblement influïts per les seves famílies- hi ha un biaix de gènere preocupant. I es pregunten: Tot allò que és artístic és més atractiu (convenient?) per a la formació d'una dona? I, en canvi, el que depèn més de la tècnica -com en el grau professional d'imatge i so- és més adient per a un noi?