I, des d’Alcoi, què podem fer? (no a la guerra!)

La societat alcoiana actual està formada majoritàriament per unes generacions que no van conéixer la guerra d’una manera directa. Tan sols hem arribat a sentir testimoniatges de primera mà d’alguns familiars grans, si és que volien tractar el tema. Recorde com una tieta nostra que cada vegada que li demanàvem al nostre tio sobre el que va viure en la repressió franquista, l’obligava a callar-se. Els qui queden entre nosaltres que ho van viure –i jo tinc el luxe de tenir a ma mare–, eren molt xicotets i el seu testimoniatge és parcial.

Diuen que per aprendre, s’ha d’escoltar i entendre les equivocacions del passat. És obvi que el que hem viscut recentment amb la invasió d’Ucraïna, ens ha portat a la memòria tantes guerres inútils que no han fet sinó dificultar l’evolució de la civilització humana. No hem aprés les lliçons de la història: així, els principals perjudicats són les persones anònimes que són víctima de les armes que intenten doblegar les decisions individuals i col·lectives a parer de qui les envia. No respecten el dret humans si aquests no serveixen a un interés particular.

Davant d’aquesta realitat terrible, què podem fer des de la ciutadania? Ben cert és que les alcoianes i els alcoians ens hem sumat a les concentracions convocades. Ens hem oferit per a recollir refugiats i, fins i tot, el nostre hospital, habilitarà llits per als possibles ferits. Però em sembla que la millor contribució seria conscienciar els nostres fills i a la societat en general que les guerres són contràries a la nostra espècie, que no aporten res de bo. Un món millor, pacífic i dialogant, és possible: aquest és el repte.