Per què marxen les empreses de Lleida?

Lleida

Barcelona i Osca capten el 53 per cent de firmes que perd la demarcació de Lleida. Ho diu un estudi de la Cambra de Comerç, que demana mesures per evitar aquestes fugues.

Anit es presentava en un aforament que era ple, amb representants d'empreses, empreses i institucions. Hi ha diversos titulars que deixava aquesta presentació. El primer d'aquest estudi encarregat per la Cambra de Comerç a la Universitat de Lleida, i a Pompeu Fabra-Barcelona School of management, diu que entre el 2015 i el 2020, és a dir un període de sis anys...van traslladar la seu social fora de Lleida, 428 firmes de Lleida; i que aquesta demarcació és la més afectada per aquesta problemàtica, segons Jordi Moreno, investigador del departament d'Administració d'Empreses de la UdL

En marxen 428, i en canvi, del 2015 al 2020, només han arribat a Lleida 341 empreses, una xifra "insuficient" per compensar la sortida d'empreses, diu Jordi Moreno.

És a dir: de les empreses que marxen, un 39,4% s'han traslladat a Barcelona pels beneficis de la capital, com infraestructures o oportunitats de creixement; un 18,9% a l'Aragó per agilitat administrativa i disponibilitat de sòl, i un 14% A Madrid per la menor pressió fiscal i pels incentius fiscals i les subvencions. I de quines empreses parlen?

Totes opten principalment per Barcelona, a excepció de l'agricultura i la ramaderia que aposten per Osca. L'informe planteja mesures per pal·liar aquesta situació. I aquí ho explica Andrei Boar, investigador de l'Observatori de Sostenibilitat de la Pompeu.

Millorar les infraestructures, aconseguint una connexió amb els corredors ferroviaris i donant nous usos a l'aeroport de Lleida-Alguaire; afavorir l'agilitat administrativa, a través d'una 'finestreta única' d'atenció a l'emprenedor; crear un pol d'atracció d'inversions, amb polígons especialitzats en el sector agroalimentari i fomentant la col·laboració entre universitat i empresa; i prestigiar l'emprenedor i l'empresa, mitjançant un pla de comunicació ambiciós que posi en valor els beneficis que aporta l'economia productiva al benestar del conjunt de la societat lleidatana. I que hi diu el president de la Cambra de Comerç, Jaume Salto?

Tenint en compte que més del 40% del PIB i del 60% de les exportacions de les terres de Lleida són del sector agroalimentari, l'estudi també proposa la creació d'un gran pla de desenvolupament agroindustrial que inclogui polígons especialitzats en indústria agroalimentària, amb sòl disponible i serveis adequats, per tal d'atraure empreses i generar sinergies entre elles. Així, apunten que el projecte del Polígon Torreblanca-Quatre Pilans podria ser una bona oportunitat per començar a explorar aquesta via.