Reflexions bèl·liques

No es parla d'una altra cosa, i no és per a menys. La guerra que ha esclatat a Ucraïna, pels deliris de grandesa d'un autòcrata com Putin, ens retrotrau a temps que tots pensàvem que ja havien passat definitivament a la història, i posen en evidència què fràgil és la pau en la qual créiem que vivíem instal·lats.

Amb tot, em permetran que arran d'aquest lamentable conflicte bèl·lic aporte algunes reflexions que em venen a la ment. En primer lloc, la necessitat de donar una resposta contundent des de la Unió Europea i Occident en general, com ja s'està donant, però si pot ser que no impacte en els ciutadans russos, uns altres dels grans damnificats, sinó en aquells en els quals es recolza el president soviètic per a romandre en el poder.

En segon lloc, ens hem trobat de nou amb la constatació que, en tots els desastres, sempre hi ha uns que surtin perdent, com som els ciutadans del carrer, i altres que aconsegueixen traure profit. Només fa falta veure com estan pujant els preus de subministraments tan bàsics com la llum, el gas o la gasolina, i quines són les úniques empreses que remunten en la borsa.

I en tercer lloc, resulta una evidència que s'ha de prestar tot el suport i més als ucraïnesos en aquest moment de greu crisi. En qualsevol cas, també m'hauria agradat que la comunitat internacional no fera distincions entre ciutadans de primera i segona categoria, perquè a la vista està que no han rebut el mateix tracte els refugiats procedents de Síria, hui afinats a Grècia, o aquells que es juguen tots els dies la vida en pasteres per a fugir de conflictes semblants a Àfrica.