Valentina Berr: "Estructurar el futbol en dos sexes és en si una violència"
Al 'Què t'hi Jugues!' parlem amb Valentina Berr, jugadora del CE Europa i de les poques futbolistes transsexuals que hi ha a Espanya
Valentina Berr: "Estructurar el futbol en dos sexes és en sí una violència"
Barcelona
Aquest matí al 'Què t'hi Jugues!' ens ha visitat la Valentina Berr, jugadora del primer equip del CE Europa, que aquest cap de setmana han aconseguit l'ascens, i de les poques futbolistes transsexuals que hi ha a Espanya. Amb 28 anys, la Valentina té molta experiència al món del futbol i malauradament no totes les experiències han estat positives.
Ser una dona transsexual a l'esfera futbolística no ha estat fàcil i tal com ens ha explicat, és un problema de base, de la societat actual: "Jo no soc partidària d'alimentar el relat pessimista d'una persona trans, però tal com està configurada la societat, experimentar un gènere que no és normatiu et pot generar situacions doloroses. Sempre hi ha el relat que s'associa al patiment, i això depèn més del context que de la mateixa persona", ha explicat a SER Catalunya.
Berr, jugadora del CE Europa, ens ha parlat de com va viure el canvi: "En el meu cas, durant la infància no vaig tenir referents i això m'ho va posar més difícil. Vaig tenir 'bombilles trans', coses que penses, però com que no tens informació, no ho entens. En el meu cas, fins que no vaig tenir 20 anys no ho vaig veure clar".
Berr, al llarg de la seva trajectòria professional, reconeix que s'ha trobat en situacions incòmodes, però mai amb les seves companyes: "Mai he tingut problemes amb les meves companyes. Per sort al futbol femení la diversitat està a l'ordre del dia. Estan habituades a aquestes situacions" Tot i així reconeix: "Al futbol algun cop hi ha situacions que no entens. Estructurar el futbol en dos sexes és en si una violència".
Sobre el paper que han de tenir les famílies amb persones trans al seu nucli explica: "Les famílies implicades en aquesta situació s'haurien de formar abans. La informació prèvia és fonamental perquè sinó ho veuen com una pèrdua d'un fill, i no és així. La meva família ha fet un procés d'assimilació diferent, els va venir tot de cop. Però ho van entendre perfectament".