Maleïdes les guerres

Qui ho podia pensar. Un volcà en erupció a la Palma, després una pandèmia mundial que deixa cent mil morts, 184.000 milions en ajudes i un milió de pobres més, a banda se seqüeles psicològiques per molta gent i una nova manera d’entendre les relacions socials.

Ara que semblava que sortíem i veiem la llum a la fi del túnel de la pandèmia, esclata una guerra a Europa de difícil solució i conseqüències imprevisibles. Les imatges son tremendes, no tenim paraules i el pitjor de tot es que correm el perill de acostumar-nos i ser insensibles davant la barbàrie. Les ciutats son destruïdes pels russos, la població civil es massacrada, fins i tot nens cruelment assassinats. No ha hi dret, cal aturar aquesta barbaritat humanitària que sols li veig una part positiva, la solidaritat que ha despertat entre la gent. Tots sembla que tenim un heroi dins i volen fer alguna cosa per ajudar a Ucraïna. Uns arrepleguen roba i menjar, altres acullen refugiats i tots volen ajudar.

Com diu la cançó de l'Ovidi:

Maleïdes les guerres

I aquell qui les va fer…

Espere que a la pròxima columna tingam pau i viscam en un mon millor.