Els municipis catalans de més de 20.000 habitants tindran zones de baixes emissions

Barcelona

Els municipis catalans de més de 20.000 habitants tindran zones de baixes emissions l'any 2025, tres anys més tard del que estableix la llei estatal de canvi climàtic. És l'acord al que han arribat el Govern i 67 municipis a la Tercera cimera de la qualitat de l'aire que s'ha fet aquest divendres al Palau de Pedralbes de Barcelona.

Segons recull l'acord, d'aquí a poc més d'un any, els municipis de més de 50.000 habitants ja han d'haver concretat com serà la seva zona de baixes emissions. I un any després, l'estiu de 2024, hauran d'haver fet el mateix els de més de 20.000 habitants.

Aquest compromís suposa incomplir la llei estatal de canvi climàtic, segons la qual aquesta planificació ha d'estar feta aquest any; però alhora va més enllà de la llei perquè incorpora tots els municipis de més de 20.000 habitants i no només els que tenen nivells alts de contaminació.

Pel director general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Marc Sanglas, l'important no és la data, "la llei estatal no penalitza si vas tard", sinó el fet que "ajuntaments que no estan obligats a fer aquestes zones de baixes emissions, ja hi estiguin treballant".

L'acord inclou el compromís d'aquests ajuntaments a reduir un 15% les emissions de diòxid de nitrogen l'any 2025 respecte als valors de 2019.

Per facilitar la feina a aquests ajuntaments, el Govern ha anunciat una línia d'ajuts de 6 milions d'euros per a aquests ajuntaments. Uns diners que provindran de l'impost de CO2 els vehicles i que s'hauran de destinar al projecte i execució de les zones de baixes emissions.

Alguns d'aquests ajuntaments han aprofitat l'acte de signatura d'aquest acord per reclamar la implicació "valenta" de totes les administracions en la lluita per la millora de la qualitat de l'aire. Ho ha fet l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, argumentant que l'impacte d'aquestes zones de baixes emissions serà molt petit si no es millora el servei de Rodalies. "No pot ser que el trajecte Manresa-Barcelona sigui d'una hora i 25 minuts", ha dit, "triga més ara que quan es va inaugurar a línia l'any 1859". I en aquest mateix sentit, el vicepresident de mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Antoni Poveda, ha lamentat que l'acord ho deixi tot en mans dels ajuntaments i ha afegit que aquesta "és la cimera menys ambiciosa de les tres que s'han fet fins ara" perquè, al seu parer, es limita a fer el que preveu la llei estatal.