Historia
Cròniques alcoianes

Enrique Vilaplana Satorre: Metge i cineasta

La Casa de Cultura projectará dilluns 28 de març Alcoi algunes de les seues gravacions amb l’assistència dels dos fills, Rafael i Jordi, que han permés que aquest patrimoni estiga a l’abast del poble d’Alcoi

Cròniques Alcoianes (21/03/2022) Enrique Villaplana d’Alcoi

Alcoy

Si l’haguera conegut Josep Pla, segurament haguera inclós Enrique Vilaplana en la seua llista d’homenots. Metge de formació, va opositar i va entrar a formar part del prestigiós Cuerpo Nacional de médicos puericultores del Estado, del qual formaven part els més distingits pediatres.

Viatjava moltíssim, sobretot amb motiu dels congressos internacionals de pediatria. Va recórrer el món, des de París a Hong Kong i des del Canadà a l’Índia, intervenint en congressos internacionals i entrevistant-se amb autoritats mundials de la Medicina

Va ser president de quantitat d’institucions locals, com el Círculo Industrial, el Club Deportivo Alcoyano i el Centre d’Iniciatives i Turisme. Era una persona tan coneguda que va ser elegit regidor per la única via que es permetia la votació popular, com era la regidor pel terç familiar. I així va ser membre de la corporació municipal i tinent d’alcalde entre 1954 i 1961, cosa que li va permetre, també per la seua afició per la música, impulsar una acadèmia municipal d’arts, que posteriorment arribaria a convertir-se en l’actual Conservatori.

Però hi havia altra afició només coneguda per la família i els seus cercles més íntims, com era el cinema. Penseu que en aquells anys de restriccions de posguerra, el preu del material de filmació era prohibitiu, reduït a persones amb un gran nivell adquisitiu.

Bàsicament es filmava en format de 8 mm i Super-8. El primer era un format creat per la Casa Kodak en 1932 i que va acabar imposant-se a altres formats, com el de la francesa Pathé de 9mm. El format Super-8 va sorgir a la dècada de 1960. Aquests formats estaven destinats al mercat domèstic, però van tindre una gran acceptació entre els aficionats i fins i tot el cine amateur.

Enrique enregistrava els seus viatges per tot el món, les visites familiars, actes socials, les festes, però també creava també les seues pel·lícules.

Molt sovint moltes persones em mostraven la seua preocupació per saber on estaven aquestes gravacions fins que, finalment, vaig a conseguir contactar amb els dos fills d’Enrique, els quals em van facilitar tot el material que conservaven de son pare en aquest format.

Després de dos anys de treball, digitalitzant i documentant (i encara no hem acabat), podrem gaudir d’algunes d’estes gravacions el pròxim dilluns 28 de març, a les 18:30 h, a la Casa de Cultura, on es projectarà un xicotet resum d’aquestes gravacions sobre Alcoi. Comptarem amb l’assistència dels dos fills, Rafael i Jordi, que han permés que aquest patrimoni estiga a l’abast del poble d’Alcoi.