Pacte per refer el consens sobre la llengua

Barcelona

El text diu que "per tal d'assolir el domini oral i escrit" al final de l'ensenyament obligatori, l'administració ha de garantir "l'ensenyament de les dues llengües i en les dues llengües oficials". Els partits proposen modificar l'article 21 de la Llei de Política lingüística, que regula l'ús de la llengua en l'ensenyament no universitari per adaptar-la als canvis en el "context jurídic, social, educatiu i tecnològic" que afecten la gestió de les llengües en aquest àmbit, incorporant les novetats de la nova llei orgànica d'Educació, que fa un nou enfocament del currículum i també "la jurisprudència més recent del Tribunal Constitucional."

El nou redactat manté que el català és la llengua "normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu" però afegeix que "també és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". Per acotar les coordenades en què s'han de moure aquests projectes autònoms d'escoles i instituts, la proposta de llei diu que "per tal d'assolir el domini oral i escrit del català i el castellà" al final de l'ESO, els alumnes han d'estudiar les dues llengües oficials i –i aquesta és una de les grans novetats- han d'aprendre "en les dues llengües".

Per determinar quina presència han de tenir un idioma i l'altre, diu el text, es tindrà en compte la realitat sociolingüística del centre i l'evolució dels aprenentatges dels alumnes" i es comptarà tot el temps i tots els recursos que utilitzin els alumnes en el conjunt del centre educatiu. Això vol dir que la presència d'una llengua i l'altra no es podrà mesurar tenint en compte només l'idioma en el qual parla el docent o estan escrits els llibres de text.

També es comptarà la llengua que utilitzen els alumnes quan fan treballs autònoms dins de l'aula, a l'hora del pati –que a primària es considera lectiva- o a qualsevol altre espai del centre educatiu. El que no es toca és l'apartat 5 d'aquest article que estableix que els alumnes "no han de ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual". Una reafirmació que no és sobrera perquè darrerament han sorgit veus a diferents sectors que apostaven per un model com el basc per garantir que, qui volgués, pogués tenir una educació íntegrament en català pels seus fills.