La literatura com a teràpia

L’última columna que vaig presentar, el 24 de febrer, coincidia amb la fatal notícia de la invasió a Ucraïna. Davant d’aquella notícia, vaig pensar que qualsevol altra era banal i ni molt menys pensava que es dedicaria un espai aquell dia a l’opinió. Sí que es va fer i des d’aquell moment no ens hem cansat de condemnar l’acció tan aberrant i organitzar plataformes d’ajuda, tot el que es puga fer és poc.

Tanmateix no vull hui parlar d’aquesta desgràcia, sinó del poder de la cultura, que ens uneix i aprofita també de teràpia. Durant uns dies hem celebrat a Alcoi la I Setmana Literària, impulsada per la Comissió de Lletres i Literatura del Consell de Cultura de la nostra ciutat. Van ser quatre dies, de dimecres 16 a dissabte 19, en què s’han succeït una sèrie d’activitats que per un moment ens han fet oblidar les males notícies i ens han reconfortat els esperits, cansats de tanta llàgrima i desesperació.

Això m’ha fet reflexionar una sèrie de coses. La primera que els humans som capaços de les majors atrocitats però també de crear les obres més belles a través de l’art i la literatura és una forma d’art. Res nou, ja ho sabem, però ho hem pogut comprovar en aquesta setmana literària i en la nostra ciutat on s’han combinat presentacions de llibres amb música, dansa, dramatització, pintura i fins i tot màgia. La segona reflexió és la vitalitat de la cultura en la nostra ciutat, en les dues llengües, la varietat de gèneres que s’han presentat: narració, assaig, poesia i el bon nombre d’autors i autores que els conreen. Escriptores i escriptors reconeguts, d’altres que comencen, d’altres que es consoliden, un grapat de gent jove amb força i idees que ens contagien la seua vitalitat i que mereixen el nostre reconeixement i suport. I sobre tots els nostres escriptors, destacar la figura d’Isabel Clara Simó, a qui se li va retre un bell homenatge amb una dramatització, per qüestions de l’oratge, de la ruta que havien preparat els alumnes i els professors de l’Institut Montserrat Roig d’Elx, per cert, la Montserrat també va ser amb nosaltres, tot i recordant la seua trajectòria i la seua relació de profunda amistat amb l’alcoiana Isabel.

Però la reflexió que més m’interessa és el del poder de la literatura, en aquesta setmana ens hem immers en un món de ficció, de meravella, de sentiments, també de preocupació social. Tot això ens porta a la felicitat i ens fa ser millor persones. Crec que tots hem eixit beneficiats. Esperem que la iniciativa literària es consolide més i millor tots els anys, amb més patrocinadors i sobretot, amb més autors i autores que ens oferisquen les seues obres.