Açò ja va!

La festa de la nostra ciutat és incongruent.

Després d’aquesta frase, un burgès acaba d’escopir la meitat del cafè damunt la barra de l’Ideal, el sagristà de Santa María baixa amb mitja dotzena de ciris, carrer Santo Tomàs cap avall, per a desagreujar el patró, i un talibà trau la pedra d’esmolar el sabre maquinant ja la seua revenja.

Demane una mica de pausa a tots. Quan parle d’incongruència em refereix a que una festa, que basa la seua terminologia en els fets bèl·lics, no els aplica com cal. I tenim exemples per a recolzar aquesta tesi. La diana és el toc per a que la tropa s’alce del llit i vaja a formació, però no existeix una segona diana, i molt menys sensat és deixar de tocar-la el tercer dia, el de la batalla, que és quan més falta fa.

I és correcte que un cabo mane d’una esquadra, i també que l’esquadra, si veu feblesa en el cabo, acabe per no fer-li massa cas. El que ja no és raonable és que uns sergents -els majors- manen d’una esquadra, igual que un cabo, i altres sergents -els de les filaes- s’utilitzen com a mers portadors igual que els de les expedicions de Tarzán. Molt menys que a un capità i un alferes, dos personatges de la categoria d’oficials, tan sols se’ls faça cas quan paguen un convidà. I d’aquí en amunt res, ni comandaments, ni generals. De vegades algun rei, que portaria el grau de Capità General, fa una lleugera aparició al bàndol cristià. Mai al bàndol moro malgrat que hi ha un, l’emèrit, que vist gel·laba i Keffiyeh. Tampoc sabem quin grau tenen a l’escalafó la gent del Casal o a què correspon militarment un Primer Tro.

En fi, podríem seguir però no trauríem res en clar. La festa és com és i el que és més important, per a la salut mental de bona part de la ciutat, és que torna. I torna tota la festa i tota ella és vàlida. La del que va de processó en processó donant les gràcies a Sant Jordi amb un ciri de cent duros a la mà, la dels que no ixen en tres dies de la placeta de correus i sembla porten incorporat el got de cartró, la dels que es fan un geladet a l’Albina i després passegen impecables pel carrer Sant Nicolau saludant a dreta i esquerra, més dreta que esquerra en eixe carrer concret, és cert, i la dels que anem a tot i a totes com si no hi hagués un demà i acabem la trilogia con si vinguérem de passar un lustre a la guerra de Vietnam.

A tots els qui van a gaudir de la seua festa, de la nostra festa, enhorabona. Açò ja va!