Quo vadis Alcoi?

Potser heu escoltat l’expressió llatina Quo vadis vinculada a una tradició cristiana que gira entorn a Sant Pere quan l’any 64 deixava Roma davant de la pressió dels romans però una aparició de Jesucrist, a qui li va demanar on anava (Quo vadis Domine?), va fer-lo desistir de la seua fugida. Permeteu-me que l’adapte: cap a on vas, Alcoi? Quin és el camí que has d’emprendre? No és qüestió de queixar-nos o de lamentar-nos sense més, sinó de saber trobar la drecera que ha de construir l’Alcoi del segle XXI. La nostra població ha deixat de ser un centre industrial per a convertir-se en una ciutat de serveis. Capital d’una comarca d’interior, allunyada de la costa, no ha pogut competir amb el creixement i desenvolupament de localitats costaneres amb un clima més afavoridor i millor comunicacions.

L’especial orografia d’Alcoi sempre ha estat la base del nostre aïllament i de la impossibilitat de creixement urbanístic. La proximitat de nuclis com Cocentaina i Muro ha facilitat una expansió comarcal d’indústries i d’habitatges. El nucli antic, orgull de la nostra història, ja porta moltes dècades desfent-se cada vegada que plou. Ben cert és que només afecta els carrers amb antigues cases dels treballadors que tenien una qualitat menor; els edificis modernistes dels carrers sant Nicolau i sant Llorenç han suportat millor el pas del temps.

Ara tenim el debat sobre la peatonalització del centre. Tota ciutat de serveis ha de tenir un nucli comercial que servisca de referent per a les poblacions del voltant i que actue com a nexe d’unió de tots els barris. El procés continua i encara hi ha veus que el critiquen; ben cert és que falten aparcaments i s’aprofita poc el paviment dels carrers on ja no passen cotxes. Un repte col·lectiu que cal encarar per la comoditat de tot el món. Perquè Alcoi es mereix saber cap a quin model de ciutat camina: per una ciutat amb vida i dinamisme, com sempre ha estat.