La vida saludable

Bon dia. Vaig quedar per a dinar a un lloc de la Mariola amb uns amics als qui no veia des de feia molt de temps, perquè volien fer excursions per la serra i al lloc on viuen no hi ha serra alguna. No em va estranyar perquè els meus amics son d’estos que practiquen la vida saludable, festegen el contacte amb la natura, son seguidors d’un gurú de Bombai, i creuen en la confraternitat universal de la humanitat encara que la humanitat no para d’ensenyar-nos que fa de tot excepte confraternitzar.

Vam quedar a l’hora de dinar perquè jo no sóc molt d’excursions, que m’ha semblat sempre un costum burgès molt comprensible de la civilització industrial, però prou avorrit i sense massa sentit, i la perspectiva d’arrear-me 8 kilòmetres brincant com les cabres per la serra veient arbres i caves en runes, per molt arquejades que siguen, no m’inspirava gens, ni miqueta. A veure, diga-m’ho clar, jo no faig la via verda perquè no hi ha cafeteries. Ja està.

El cas és que estava jo llegint la magnífica carta del restaurant plena de suculentes propostes del terreny, olorant el perfum de les xulletes de corder torrant-se a la llenya, assaborint una coca-cola original on the rocks i llima i ventilant-me un platet de morro ben sequet i fregidet, quan van arribar els meus amics, rebentats, adolorits, amb una pallissa al cos de ‘padre y muy señor mío’ després de gaudir de la natura incomparable, i em van dir juntant les mans sobre el pit: “Namasté”. A partir d’ahí, millor que no haguera anat. Vaig tindre que suportar durant tot el dinar un atac despietat i continu a la meua dieta, anunciant-me les apocalíptiques conseqüències que anava a patir el meu cos si continuava menjant i bevent eixes porcades. Ells només menjaven civada empastada, tofu amb carlota bollida i una cosa que es diu seitán o saitán o Satán, no sé, i que no vull ni imaginar quin gust fa.

Miraven la coca-cola espantats i em dien que estava enverinant-me; el morro… això era tòxic; la cervesa del dinar… millor aigua clara; l’olleta que menjava era massa greixosa per la pilota de panís… i quan vaig abocar el sucre al cafè em van mirar com si fora un delinqüent, amb mala cara.

Recollons amb la vida saludable.