Caiguda de tensió laboral

Quan un bon treballador abandona el seu lloc de faena, no és un fracàs seu, és un cúmul d'errors de l'empresa de la qual decideix anar-se'n. E canvi de feina marca l'actualitat laboral de moltes persones. Es busca millorar la qualitat de vida, un sou major o afavorir la conciliació familiar, una tasca per cert pràcticament impossible malgrat el que ens volen fer creure. Les empreses coneixen aquesta situació i pateixen les conseqüències. Quan compten amb un bon treballador, responsable i compromès, tenen por de no saber mantenir, de fet potser pensen que "no poden fer res", doncs no és així.

A banda del desgast per projectes estressants i jornades interminables, quan una persona sent la pèrdua d'interès en allò que se li demana, a més de la passió per allò que fa, no presenta cap "símptoma" previ. Treballa molt, fa la seua feina, es comporta de manera adequada amb els companys; però viu en un estat silenciós d'angoixa. A aquest fenomen se li denomina: caiguda de tensió laboral.

Imposar normes poc populars amb les que els treballadors puguen sentir que se'ls vigila constantment, la falta de reconeixement per allò aconseguit, la mancança d'honestedat en el panorama general del negoci, o no acompanyar els empleats per afavorir el seu creixement professional, són algunes de les raons per les quals es produeix aquesta situació. La gent no desitja desfer-se de l'estabilitat del seu lloc de feina, el que volen és que deixen d'ignorar-se els seus drets com a treballador i també com a persones.