Els salaris per sota dels 27.000 euros anuals s'augmentaran un 3,3%
El Govern ha presentat les mesures per fer front a la guerra entre Rússia i Ucraïna amb un cost anual de 8 milions d'euros

Reunió del Govern amb els agents econòmics i socials. / javiladot

Andorra la Vella
L'executiu ha exposat les mesures que ha dissenyat per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra entre Rússia i Ucraïna amb l'objectiu de mantenir el poder adquisitiu de la ciutadania. Unes mesures que s'han exposat aquesta tarda al Consell Econòmic i Social i, segons el cap de Govern, Xavier Espot, tindran un impacte anual de 8 milions d'euros.
D'aquesta manera, el salari mínim s'augmentarà un 3,64% a partir de l'1 de maig fins als 1.200 euros. D'aquesta manera, en quatre mesos el salari mínim s'haurà incrementat un 7%. Aquest creixement tindrà un impacte directe a les prestacions no contributives que atorga el Govern amb un impacte de 600.000 euros.En el cas de les persones que cobren entre el salari mínim i el mitjà, és a dir, fins als 27.130 euros anuals també se'ls augmentarà el salari un 3,3%, l'IPC del 2021. Només serà per aquells treballadors els qui l'empresa no hagués aplicat aquest augment a principis d'any i s'haurà de fer per llei. La mesura beneficiarà 24.500 ciutadans. Així mateix, les pensions contributives per sota del salari mínim s'augmentaran un 3,64%. S'haurà d'haver cotitzat un mínim de 25 anys i residir el país. Això beneficiarà a 3.200 persones i l'impacte serà d'un milió d'euros.
Es redueixen els criteris per accedir als ajuts de l'habitatge
La ministra d'Afers Socials, Judith Pallarés ha defensat aquesta mesura, que implica dos grans canvis respecte a la darrera convocatòria que es va tancar fa poc. Per la següent, es reduirà el període de residència de fins a tres anys i també el topall d'ingressos de les famílies passarà a ser l'1,3 del LEX, no com fins ara que també era menor.
Diu la ministra que aquesta mesura tindrà un cost de 340.000 euros i se'n beneficiaran unes 160 famílies. En aquest cas els ajuts per a les famílies més vulnerables passarà del 35% actual fins al 40%, i per la resta, del 30% al 35%.
Transport públic gratuït
El ministre d'Economia i Presidència, Jordi Gallardo, ha confirmat la gratuïtat del transport públic. Una mesura que té un triple objectiu, millorar el poder adquisitiu de les famílies, fomentar el transport sostenible i lluitar contra el canvi climàtic.
La mesura consisteix en una prova pilot durant sis mesos i, tal com reconeixia el cap de Govern, Xavier Espot, el fa cert vertigen perquè implicarà un cost molt important, que fregarà els quatre milions d'euros.
També ha comparegut la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó que ha anunciat un pla renova especial, valorat en un milió d'euros que completarà l'anterior, que ja estava pressupostat en dos milions. D'aquesta manera, es fomentarà que els propietaris canviïn calderes de gasoil per d'altres més eficients, que col·loquin plaques fotovoltaiques o que canviïn les finestres.
Finalment, la ministre d'Educació, Esther Vilarrubla, ha anunciat una reducció dels criteris per accedir a tota mena d'ajuts escolars, valorats en més de mig milió d'euros. En el cas de l'educació obligatòria, els podran sol·licitar les famílies amb rendes inferiors a 1870 euros i beneficiarà a uns 210 alumnes. En el cas de l'educació superior, s'apuja el requisit màxim de renda familiar en 2.000 euros i permetrà que hi accedeixin uns 65 estudiants més.
IGI superreduït
Finalment, el ministre de Finances, Eric Jover, ha detallat els ajuts als professionals del transport. L'executiu els reduirà l'impost dels hidrcarburs amb una aportació de 800.000 euros que serà retroactiva des de l'u de gener. La mesura es mantindrà fins que es moderin els costos energètics. Per altra banda, ha anunciat també la creació d'un IGI supereduït de l'1% per als productes d'higiene de primera necessitat.




