Temps de múrgoles

La primavera és una època de l’any exuberant, màgica i acompanyada d’una explosió de vida i color a la natura. Enguany aquesta estació és excepcional donades les xifres de pluja arreplegada i això ens regala una temporada de bolets de primavera insòlita. Hui m’agradaria donar a conèixer un dels bolets més atractiu, controvertit, difícil de trobar i al mateix temps magnífic mengívol, parlem de la múrgola.

Així doncs, les múrgoles són un grup de fongs que pertanyen al gènere Morchella, que prové de l’alemà Morchel i vol dir esponja. Es tracta d’uns bolets típics de l’estació primaveral, encara que es poden trobar puntualment en altres èpoques de l’any, i que necessiten per fructificar de precipitacions abundants i de canvis al seu entorn com ara desbrossats, solsides, incendis o acumulació de matèria orgànica. Altrament, pot fer vertaderes catifes durant una temporada, però el més freqüent és que no tornen a sortir al mateix lloc a no ser que continuen produint-se aquests canvis. Això fa que juntament amb la seua capacitat per mimetitzar-se a l’entorn i la seua curta temporada d’aparició, siga una espècie prou difícil de trobar.

Per altra banda, les múrgoles són espècies tòxiques que poden provocar l’hemòlisi dels globus rojos a la sang i alguns efectes neurològics, però que es poden menjar. I això com pot ser? Doncs molt fàcil, perquè contenen toxines termolàbils, és a dir, que s’eliminen amb la calor i que també es perden amb la seua deshidratació o congelació. Per tant, una vegada més cal parar atenció i estar ben segurs d’allò que anem a menjar i en aquesta ocasió de com anem a cuinar-ho. Si fem una d’aquestes tres coses les múrgoles resulten un excel·lent bolet mengívol que pot fer-se farcit de foie, en arrossos, remenats i en qualsevol àpat que se’ns ocurreisca.

Que aquestes línies serveisquen una vegada més per a posar en valor el nostre patrimoni natural i culinari, mantindré la biodiversitat i que les noves generacions també en puguen gaudir-ne.