Un ovni al Montcabrer

Jo que crec que estem tots d'acord en el fet que estem vivint un temps distòpic en els que ens pot passar les coses més insòlites que podríem sospitar. Ja no sé, fins i tot, si un dia veurem aterrar un ovni al Montcabrer; si veurem un burro volant; si en estiu farà fred i a l'hivern, ens tocarà estiuejar... Sí; al principi ens pareixeria increïble. Però ja estem fets a tot. I ja sabem que tot és possible. No era increïble que un virus que encara no està clar com va sorgir –diuen que d'un pangolí a un mercat- acabà contagiant a tot el planeta i posar en 'jaque' la salut global i l'economia planetària? No va ser increïble veure esclatar un volcà a la Palma, quan ningú ho sospitava? No va ser increïble aquella nevada que ens va portar una tal Filomena? I no és lamentablement dolors i igualment inconcebible una guerra al territori europeu amb les formes quasi de l'edat mitjana? Ara, sense més, ens trobem com el mòbil que juntament amb el del Rei hauria de ser el més blindat del país, el del president, és hackejat. O, el que estem patint: que quan tots ens déiem que estava abocat a un nou cicle de sequera, comença a ploure i, com si fora el Macondo en 'Cent Anys de Soledat', no para. No para. I és cert que diuen això de: En abril, aigües mil. Tot i que estem en maig hi continue. I que, és possible que fora fins i tot normal. Però ni el normal ja ho és. I tot té eixe punt de trepidant i fantàstic que ho fa inversemblant. Com és increïble que a Alcoi, l'entrada pel carrer Alacant faça augurar una catàstrofe irremeiable pels despreniments si no hi ha una actuació seriosa i eficaç; una catàstrofe que no sabem com, ni quan, ni a qui afectarà, però que està palpant-se. Com és increïble que a Alcoi, la Policia haja detingut a un empresari de 38 anys per obligar els seus treballadors a fer jornades de 50 hores setmanals a una nau sense cap tipus de cobertura i pagant-los 600 euros al mes. En ple segle XXI i a la nostra ciutat. O com ho és, que ací i allí, tots oblidaren això de la covid. I ja vivim com si res, com si res haguera passat. Sense mascareta i amb total normalitat. Que sí, que ja ho sé, estaven farts. Però... no oblidem el que ens va deixar. Morts, fatiga, confinaments, desconcert i por. En fi, tot tant anormal que ja és normal. El dit, qui sap, si veurem un ovni aterrar al Montcabrer i ens quedarem com si res.