La llei de la llengua oficial obligarà a saludar en català
Afectarà les persones que necessitin permís de residència i treball, però en queden exclosos els temporers, els transfronteres i els residents pàssius, entre altres

La ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell, ha presentat el projecte de llei del català / SFGA

Andorra la Vella
La ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell, ha presentat el projecte de llei del Català que entrarà a tràmit parlamentari en els pròxims dies amb la voluntat que s'aprovi abans de finals d'any i que entri en vigor a inicis del 2024. Quedarà per aprovar el reglament i es donen sis mesos més de marge. D'aquesta manera, a partir de l'u de gener, unes 3.000 persones que hauran de renovar el permís de residència i treball ja necessitaran acreditar un coneixement mínim de català i, si no es té, fer un curs de 30 hores que no equivaldrà ni tan sols al nivell A1. Tot i així han previst la contractació de quatre nous professors.
Bonell ha defensat que és un pas molt important, similar al que han fet altres països i ha demanat la implicació de tots els actors perquè el català tingui el paper preeminent a la societat que li correspon. Així, la llei preveu que se saludi sempre en català, conèixer el vocabulari bàsic de la professió i que les primeres paraules que pronunciï l'empleat siguin també en llengua catalana.
També afectarà la justícia, en tant que posaran traductors per aquelles persones que no entenguin l'idioma, fins i tot de signes, i a l'administració, que haurà de modernitzar el llenguatge.
Diu Bonell que el 80% de les queixes que ha rebut Política Lingüística provenen del sector del comerç i com a grup representatiu dels treballadors que estan de cara al públic, han decidit que siguin totes les persones que tinguin el permís de residència i treball, les qui hagin d'acreditar el coneixement de la llengua oficial. D'aquesta manera, en queden fora els transfronterers, els temporers o els residents passius. En aquest punt, Bonell recorda que el treball parlamentari ho podria canviar, però que han començat per aquest grup, i si després es vol, es pot incloure a la resta.
Finalment, la llei comportarà la creació de nous organismes; la Junta de Coordinació per Llengua i el Consell Nacional per la Llengua. El primer tindrà un caràcter més formatiu i el segon, polític.
Per altra banda, la ministra ha destacat que s'han disparat les inscripcions per assistir als cursos de català que fa el departament de política lingüística, una acció que entén com a resposta a allò que s'ha anat coneixent del projecte de llei. De moment ja hi ha una llista d'espera de 700 persones.

Arnald Sanllehy
Periodista a Ràdio SER Principat d’Andorra des del 2019. Condueix l’Aquí Andorra, El Balcó Andorra i...




