Andorra i Espanya ultimen l'homologació del 80% dels títols d'FP abans de finals d'any

Andorra la Vella

Andorra i Espanya ultimen l'homologació del 80% dels títols d'FP abans de finals d'any.

Tal com han avançat aquest dimarts el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró i el secretari d'Estat d'Educació i Universitats, Josep Anton Bardina, la idea és que abans de finals d'any hi hagi "bones notícies" en aquest sentit i que la majoria dels títols andorrans de formació professional siguin reconeguts al país veí del sud.

Les reunions entre el ministeri i els responsables d'FP a Espanya ja es van iniciar al juny i existeix "una línia molt bona de col·laboració". A hores d'ara, però, "estem en un procés de valoració tècnica entre els dos països" que s'espera que es clogui de manera satisfactòria abans no comenci el 2024. Pel que fa al 20% de les titulacions que encara no seran reconegudes, Bardina ha posat en relleu que es tracta d'algunes que "són diferents" o bé que "contemplen una formació que l'altra part no té".

Aquesta és una de les accions que ambdós mandataris han presentat davant la comissió legislativa d'Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports relativa a les línies estratègiques del ministeri per aquesta legislatura. Baró ha posat en relleu que, principalment, es treballarà per donar compliment a tres reptes principals com són l'impacte de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial a les aules, el creixement del país lligat a l'àmbit educatiu i la culminació del Permsea. De fet, i pel que fa a aquest darrer punt, s'ha anunciat un procés de reflexió al voltant del seu funcionament per tal de valorar si els mecanismes implementats han donat els resultats esperats i si cal fer modificacions per garantir un millor funcionament en el procés d'ensenyament i aprenentatge.

Altres dels punts que es treballaran en l'àmbit de l'escola andorrana i la formació professional seran enfortir els projectes inclusius fomentant accions per a la coeducació i l'educació inclusiva per trencar amb estereotips de gènere o violència; consolidar el programa del diploma de batxillerat de l'escola andorrana o millorar els mecanismes de detecció i atenció dels alumnes en situació de vulnerabilitat amb una col·laboració constant amb les famílies i els ministeris competents en la matèria.

Continuar diversificant l'oferta d'FP atenent les demandes de les empreses i del sector laboral mitjançant la creació, entre altres, de l'observatori de la formació professional i convertir l'Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM) en un referent del territori, seran altres de les línies de treball.

Durant el seu exposat, Baró i Bardina també han avançat accions "efectives" relatives a la simplificació de les proves oficials, com ara les de batxillerat, per tal d'evitar les "incidències" que van tenir lloc durant la darrera convocatòria referents a la filtració d'exàmens. Per tant, es treballarà en una millora tant en el procés d'elaboració de les proves com pel que fa a la seva custòdia.

Un dels punts cabdals en el sector educatiu, a més, serà la revisió del pla de formació del cos d'educació, incidint "de manera directa" en les formacions per tal de contribuir a un millor desplegament del sistema educatiu, així com culminar la carrera professional dels docents i l'avaluació de l'acompliment, un procés "feixuc" que es porta temps treballant però que encara té feina al davant.

Quant al funcionament dels sistemes educatius, Baró ha explicat que es crearà el pla nacional de convivència escolar i es revisarà el marc normatiu en casos d'absentisme i assetjament escolar, la qual cosa obligarà a introduir modificacions reglamentàries; es regularan les inscripcions o el canvi d'alumnes entre diferents sistemes educatius i també es buscarà fer extensiva la xarxa d'escoles emprenedores entre altres centres.

El ministre també ha incidit en la importància d'adequar les infraestructures escolars, disminuint les fonts d'energia no renovables i digitalitzant els processos. En l'àmbit de les relacions internacionals, ha exposat que es continuarà treballant "de manera intensa" en l'aplicació de convenis educatius amb Espanya i França (en aquest darrer cas caldrà renovar-lo a mitjan 2024). A més a més, ha afegit que s'haurà de definir un marc estratègic gradual pel que fa a l'autorització de noves universitats privades al país i fer-ne un control major.