Espot alerta del perill de la deslocalització de la banca sense accés al prestador de darrera instància

Andorra la Vella

El cap de Govern, Xavier Espot, s'ha servit d'una pregunta del president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, sobre la vinculació entre l'acord d'associació i la possibilitat que el sector financer pugui accedir als mecanismes de liquiditat europeus o al prestador de darrera instància, per recordar que per si mateix no en té cap, però que de facto, sense el primer no hi haurà el segon. És aquí quan ha comentat que la banca necessita aquests elements i si no el té, marxarà a altres països on ja estan implantats i, Andorra podria perdre una de les potes més fortes de la seva economia.

Ho ha explicat durant el debat monogràfic sobre l'acord d'associació amb la Unió Europea, que s'ha celebrat al Consell General.

Malgrat que l'acord no estigui rubricat, la negociació ja ha donat beneficis, com ara que el Principat sigui l'únic país al qual el Banc Europeu d'Inversions permet disposar d'una línia de crèdit per afrontar polítiques de desenclavament. Per altra banda, ha comentat que el Tribunal Europeu de Justícia només intervindrà en aquelles qüestions d'àmbit purament jurídic en el qual el comitè mixt no arribi a cap acord. Per tant, ha descartat, per exemple, que mai pugui intervenir en la renovació del sistema de quotes.

Quant als recursos que implicarà l'adaptació del cabal comunitari, manté que amb una trentena de persones seria suficient i que serà una oportunitat per digitalitzar l'administració i modernitzar-la. També ha puntualitzat que no hauran de fer excessives modificacions legislatives, tenint en compte que moltes lleis s'han fet d'acord amb les directrius europees.

A demanda del consell no adscrit, Víctor Pintos, el cap de Govern ha reconegut que mantenen un debat intern sobre si la legislació actual permet, o no, un referèndum com es pretén per validar l'acord d'associació.

Finalment, assegura que es podrà limitar el nombre de segones residències als no residents, però abans caldrà modificar la llei d'inversió estrangera. En aquest sentit, sobre les professions liberals i la competència que els suposarà la seva liberalització, insisteix que el problema no és nou i que ve donat precisament pel text del 2012, quan els legisladors no van incloure les salvaguardes necessàries.