Memòria, justícia i dignitat pels andorrans deportats al camps nazis

Canillo

Memòria, justícia i dignitat.

Aquestes han estat les tres paraules més repetides avui en l'homenatge que Velles Cases Andorranes, el ministeri de Cultura i els comuns de Canillo i Andorra la Vella han organitzat a través del projecte Stolpersteine a set dels catorze andorrans deportats als camps d'extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. Un homenatge que arriba vint anys després de la publicació del primer llibre dedicat a aquestes víctimes i justament quan es compleixen, avui mateix, vuitanta anys del suïcidi d'Adolf Hitlet.

A primera hora del matí s'ha instal·lat davant de cal Candela de Meritxell la primera de les llambordes que homenatgen les vítimes del nazisme a través de la fundació Stolpersteine impulsada per l'escultor alemany Gunter Demnig, present avui també a l'acte. La llamborda recordava a Bonaventura Bonfill Torres, detingut a França el 1943 i deportat el 1944 al camp de Buchenwald del què va sobreviure.

Un dels seus familiars, Daniel Mandicó, ha volgut remarcar de l'acte la necessitat de "recuperar la història perquè no es torni a repetir".

A banda de Bonfill, avui també s'ha homenatjat Pere Mandicó de cal Xicos de Prats; Josep Calvó, de cal Jaumina de Prats; Antoni Vidal, de cal Vidal de Prats, Josep Franch, de cal Ponet de Canillo; Càndid Rossell, de ca l'Adela d'Andorra la Vella i Salvador Montanya, de ca la Conxita de la capital.

La majoria eren passadors que van participar en les xarxes d'evasió de la segona guerra mundial i que van ser interceptats per la Gestapo i deportats o assassinats. La majoria dels que van sobreviure, però, van guardar silenci durant molts anys perquè sentien vergonya del què havien passat.

Son alguns però no tots perquè segons Jorge Cebrian, periodista i historiador que va descobrir els primers andorrans depurats als camps d'extermini nazis i coautor juntament amb Roser Porta del llibre "Andorrans als camps de concentració nazis", n'hi ha més i també dones, que en emigrar i casar-se a França perdien el cognom i son difícils de localitzar. I anima a les joves generacions a continuar la investigació per descobrir-les.

De fet, un treball d'alumnes de batxillerat de l'Escola Andorrana va permetre localitzar una catorzena víctima dels camps d'extermini que, tot i no ser andorrana, vivia al Principat. Es tracta de Pedro Inglés, un treballador de FHASA que feia de passador i que va ser interceptat per la Gestapo i deportat a Mauthausen.

El mateix grup d'estudiants ha publicat un audiovisual en el què gràcies a la IA retornen a la vida tretze d'aquestes catorze víctimes del nazisme. Al treball es poden llegir cartes dirigides als seus familiars des dels camps de concentració, les seves fitxes policials o els seus passaports.

Ampliar

Cerrar

Els homenatges finalitzaran en aquesta primera fase el 6 de maig amb la instal·lació de la llamborda dedicada a Bonaventura Casal a la Margineda.

La intenció de Velles Cases Andorranes és continuar amb la tasca de recuperació i divulgació de la memòria dels andorrans deportats als camps nazis i continuar col·locant les pedres d'ensopegada o Stolpersteine davant la casa de cada víctima per no oblidar-les.