La reforma de la llei de nacionalitat no aspira a augmentar el nombre d'andorrans

Andorra la Vella

La reforma de la llei de nacionalitat no aspira a augmentar el nombre d'andorrans.

La ministra d'Interior, Ester Molné, ha presentat aquesta iniciativa legislativa, consensuada amb els grups de la majoria, que només busca eliminar algunes situacions que dificulten que les persones que vulguin accedir a la nacionalitat andorrana, ho puguin fer. Així, no pretén en cap cas augmentar el nombre de nous nacionals, i per això es mantenen les principals barreres com són l'exigència de complir vint anys de residència o l'obligació de renunciar a la d'origen i, per tant, impedir la doble nacionalitat.

Les principals mesures que contempla són que els vint anys no hauran de ser ininterromputs, però sí els últims cinc. També s'amplia la possibilitat d'aconseguir-la a través de l'escolarització i es mantenen els deu cursos, però s'inclouen les etapes de parvulari i de batxillerat. En el cas del matrimoni, no hi ha canvis en els terminis, però sí que s'aplicarà un control perquè aquest es mantingui vigent fins a la resolució definitiva, perquè es troben en casos que s'ha desfet abans.

Un altre dels elements més significatius és que els progenitors andorrans que tinguin un fill fora del Principat, podran transmetre-li la nacionalitat si han residit més de 10 anys al país o que al seu torn, els seus progenitors, és a dir els avis de l'infant nouvingut, hagin nascut a Andorra. Això sí, aquesta serà l'última generació que ho permetrà, per evitar així, diu Molné, l'encadenament de la nacionalitat a persones que no tenen cap vincle amb el país.

Qüestionada per les persones d'aquells països que no permeten la renúncia, afirma que els exigiran que no la mantinguin activa, per exemple que no renovin el passaport o que evidentment no participin en processos electorals. Situacions que admet que no poden controlar, però que almenys els equiparen amb les dels països que no tenen aquest impediment.