Una cerimònia carregada de simbolisme obre els Jocs dels Petits Estats
L'edició número 20 i tercera que acull Andorra ja és una realitat amb l'ecensa de la flama olímpica a càrrec de Mònica Doria i Joan Verdú

Les acrobàcies de les dones d'aigua durant la cerimònia d'obertura dels Jocs dels Petits Estats Andorra 2025 / Tony Lara/Comú d'Andorra la Vella

Andorra la Vella
Els Jocs dels Petits Estats queden inaugurats amb una cerimònia carregada de simbolisme
L'Estadi Nacional es va vestir amb les seves millors gales durant l'acte d'obertura d'Andorra 2025. L'edició número 20 dels Jocs dels Petits Estats d'Europa i la tercera del Principat com a amfitriona ja és una realitat després de l'encesa de la flama olímpica, a càrrec de Mònica Doria i Joan Verdú.
Més de 4.000 assistents van vibrar amb un espectacle de música, llum i dansa que resseguia un fil narratiu basat en les llegendes i la mitologia del país. Així, les tradicions i la cultura van ocupar el relat central d'una cerimònia que va comptar amb tots els actors possibles sobre l'escenari.
El tamarro va tornar a fer de les seves quan ahir al vespre es va apropiar de l'apreciada torxa dels Jocs dels Petits Estats entre un paisatge de boscos i ermites romàniques. Una nena anomenada Meritxell -en honor a la patrona d'Andorra- tenia una missió: recuperar la plama olímpica.
La recerca no va resultar gens fàcil i entre els voluntaris van poder aturar el Valiret. Mentrestant, els atletes dels nou països desfilaven damunt la gespa del Nacional tot rebent l'obació i els aplaudiments del públic i de les autoritats que eren a la llotja.
El moment més solemne va ser quan el Gran Carlemany va ressonar per les parets de l'estadi gràcies a l'actuació de la cantant i actriu Laura Martín, qui representava la Dama Blanca, acompanyada de les notes de l'ONCA.
Foc i aigua van ser els següents elements protagonistes que van centrar l'atenció dels espectadors en un dels instants més espectaculars de la nit, primer amb l'aparició dels fallaires, com a reivindicació del patrimoni cultural, i posteriorment amb el número de les dones d'aigua que va fer obrir els ulls del respectable amb les seves acrobàcies aèries des d'una plataforma i sobre una lluna reflectida en una pantalla.
La música tradicional del buner va donar pas a la dansa més contemporània interpretada pels esbarts i els voluntaris.
I gràcies a aquestes danses van poder barrar el pas al tamarro. Abans que la Meritxell recuperés la torxa, l'himne dels jocs es va sentir al nacional quan es va hissar la bandera d'Andorra 2025 i els representants d'atletes, entrenadors i àrbitres van pronunciar el jurament.
Un cop la Meritxell va aconseguir la flama dels jocs, la torxa va passar per quatre reconeguts esportistes del Principat com Emili Pérez, Hocine Haciane, Albert Llovera i Montse Garcia fins que l'últim relleu va recaure els les dues icones més importants del moment: Mònica Doria i Joan Verdú els quals van ser els encarregats d'encendre el peveter i d'inaugurar uns jocs que visualment van deixar tothom captivat.
En l'apartat més institucional, l'esperit olímpic va sortir a la llum en les paraules del president sortint del COI, Thomas Bach. Ha estat l'última cerimònia com a màxim responsable de l'organisme i s'ha mostrat emocionat. En el cas del cap de Govern, Xavier Espot, va fer una crida a la unió dels estats davant els pròxims reptes globals del segle XXI i va defensar els valors de l'esport com a motor de les societats pacífiques i compromeses.

Carles Rosell
Periodista a Ràdio SER Principat d’Andorra. Conductor de l’Aquí Esports, col·laborador de Carrusel i...




