Millora el poder adquisitiu, però creix el risc de pobresa i exclusió social

Andorra la Vella

Millora el poder adquisitiu, però creix el risc de pobresa i exclusió social.

Són les principals conclusions extretes de l'enquesta de condicions de vida (ECV) corresponent al 2024. La pitjor notícia recau en el llindar de la població en risc de pobresa, ja que s'accentua un 2,8%, passant del 13,6 al 16,4%. Significa que una de cada sis persones que viuen a Andorra tenen uns ingressos inferiors al 60% de la mediana, és a dir, uns 17.330 euros a l'any.

Un factor que afecta directament el risc d'exclusió social, perquè un 19,4% dels residents andorrans es troben en aquesta situació. D'aquesta manera, ho assenyala l'indicador Arope que calcula la taxa de pobresa, la privació material severa i la baixa intensitat laboral. Suposa un augment de mig punt respecte al 2023 i gairebé un 20% de la ciutadania compleix una d'aquestes condicions.

En el cas de la privació de material, que s'entén quan una persona no pot assumir les despeses bàsiques com el menjar, la calefacció o, simplement, quan té retards en el pagament de l'habitatge o no pot permetre's anar de vacances; l'índex se situa en un 5%. Són dues dècimes menys que l'any anterior, però el gruix continua sent important en llars formades per un sol adult o per un adult amb persones dependents.

El cost de l'habitatge és un dels problemes més habitual per a una desena part de la població. L'estudi indica que el 9,4% destina més del 40% dels seus ingressos a pagar el lloguer, l'hipoteca o els serveis bàsics.

En termes generals, els indicadors de benestar han experimentat un increment generalitzat, com el poder adquisitiu de la ciutadania. Per exemple, la mitjana d'ingressos disponibles equivalents va ser de 37.335 € i ha crescut un 35% des del 2021. Pel que fa a la mediana, es va situar en els 28.883 euros, i són dades que reflecteixen una millora en la distribució personal de la renda.

Segons la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, es deu a les polítiques dutes a terme pel Govern per millorar la capacitat adquisitiva, com les revisions del salari mínim per sobre de l'IPC, la congelació dels lloguers o la gratuïtat del bus públic, que tenen una repercussió directa en la butxaca dels ciutadans.