Maria Marquet: "L'evolució no és construir al cap d'un bastó"

Andorra la Vella

Maria Marquet és una filòloga, formadora i exprofessora que al llarg de la seva vida ha viscut a cavall entre Andorra i Barcelona.

La seva passió per la literatura i en general per la cultura la porten a estudiar filologia hispànica, per posteriorment fer filologia catalana tot i que la major part de la seva vida professional la passa ensenyant francès.

Escriu diversos llibres sobre pedagogia i lingüística, participa en nombrosos premis literaris com a jurat i dues vegades l'intenten convèncer per ser ministra de Cultura però la política no li atreu i prefereix continuar amb la seva tasca docent.

La Maria pertany a una família molt coneguda de Canillo dedicada al comerç i la restauració.

Ampliar

Cerrar

La fonda de cal Ton de Borró, que obre el seu padrí matern, és coneguda entre els anys trenta del segle passat i el final de la II Guerra Mundial per ser lloc de pas i de refugi de nombrosos exiliats de banda i banda de la frontera.

La Maria no té record d'aquella etapa però sí de la posterior, quan els seus pares inauguren un hotel familiar, l'hotel Comerç, molt famós entre els primers turistes, essencialment francesos, en el què hi col·labora en sortir d'escola i durant els caps de setmana. "Jo a Canillo, més que mestra, soc coneguda com a botiguera" explica, una professió a la què el seu pare vol que s'hi dediqui però en canvi ella rebutja. "La vida està plena de casualitats que et van portant per camins en els què no hi penses. A mi una monja em va fer despertar quan un dia em va dir, en castellà, 'qué tonta has sido de no hacer el bachillerato'. Aquella frase em va fer reaccionar i vaig decidir fer el batxillerat i la revàlida a la Seu d'Urgell". Fins aleshores estudiava precisament comerç, com pretenia el seu pare.

Ampliar

Cerrar

I és que, malgrat tenir un destí marcat, va trencar amb la tradició familiar i va voler estudiar filologia, amb el suport de la seva mare, la Maria Mandicó, una dona feta a ella mateixa que va ser tot un referent al poble. "Quan era petita, a l'escola de Canillo, em vaig llegir tots els llibres de la biblioteca. Sempre m'ha agradat molt llegir i em faltava conèixer els autors en espanyol". Així, que tria filologia hispànica a Barcelona, una ciutat que la va captivar.

"El meu germà (Jordi Marquet) ja hi era estudiant i jo hi vaig anar de visita i em va impressionar molt". Decideix així matricular-se a la UB, en els temps de màxim auge de la lingüística.

En acabar, també per casualitat, una companya li proposa ensenyar francès a l'Escola oficial d'idiomes de Barcelona, que aleshores començava. Supera les proves i presenta una tesina i s'incorpora a l'equip docent a finals dels anys setanta.

Ampliar

Cerrar

En paral·lel, la criden per fer de formadora a l'escola de professorat de la UAB fins que la política d'incompatibilitats l'obliguen a triar entre un lloc i altre i acaba escollint l'Escola oficial.

Assegura que "mai m'hauria imaginat fent classes i en canvi és una cosa que m'encanta". Així que sempre aconsella als més joves a fer "el què els hi agradi" i a provar totes les opcions possibles.

Dues vegades li proposen ser ministra de Cultura i les dues vegades ho rebutja per "comoditat" però també perquè "sempre he estat molt escèptica amb la política". No obstant, des que té dret a vot, no ho ha deixat d'exercir mai, malgrat no participar de les reunions pel sufragi femení, cosa que sí fa la seva tieta materna, coneguda com Madame Martí.

Si una cosa caracteritza Maria Marquet és l'empatia i la proximitat amb els més joves. Actualment, treballa intensament en la recuperació de la memòria de les cases pairals de Canillo i dels veïnats, i ho explica als més petits convidada per un gran amic de la família: Mossèn Ramon, a AINA.

Es mostra molt preocupada pel creixement desorbitat que viu el país, per les conseqüències que pel paisatge però també per la cultura i la identitat signifiquen. "M'esfereïxo quan em diuen que a Canillo hi podem arribar a ser 20.000 persones". I creu que l'evolució no és "construir al cap d'un bastó".

Ampliar

Cerrar

Viu amb intranquil·litat l'enorme contradicció de grues i construccions arreu mentre els joves no tenen on viure. I la preocupa que aquests joves no tinguin oportunitats a Andorra com els seus pares o padrins.

"S'han perdut molts valors i això que jo no soc persona que no cregui en el progrés. Es evident que no podem viure com als anys cinquanta però hi ha valors, com el respecte pels veïns, que s'estan perdent i ho visco amb nostàlgia" explica.

I recomana als joves no perdre alguns d'aquests valors com el de l'esforç, perquè no tot els hi serà fàcil a la vida malgrat el què veuen a les xarxes socials. "Aquesta dèria pel diner fàcil em preocupa" manifesta.

Maria Marquet ha estat la primera protagonista de la nova temporada d'Amb Veu de Dona, la sèrie d'entrevistes íntimes i personals a dones del país amb els testimonis de les quals ens acostem a la història recent d'Andorra des d'una perspectiva de gènere i que compta, novament, amb el suport d'Andorra Telecom i del Govern d'Andorra.